La violència sentimental de la guerra

Josep Savall, en acceptar un canvi de destinació enmig de la Guerra Civil espanyola que l'allunya de la dona que estima, deixa anar: “Maleïda! Maleïda! Maleïda guerra!” Una frase que resumeix la tragèdia de totes les guerres i les seves seqüeles. Els conflictes armats no només generen pèrdues de vides humanes i mutilacions físiques, sinó que poden deixar un estol de mortaldats i mutilacions sentimentals, en alguns casos més doloroses que les físiques.

És el missatge que desprèn la novel·la Els anys robats, que s'inicia en el record del dia que Josep Savall va conèixer la Rosa i va entreveure que seria la dona de la seva vida. Aquell dia de juny del 1938 ell era un jove mecànic encara no cridat a files i ella una noia molt jove que es preparava per a la vida. El conflicte armat separaria els enamorats poc després, malgrat visites esporàdiques i cartes esparses on refermen el seu amor. Però tots dos perden qualsevol possibilitat de contacte quan Josep Savall ha d'exiliar-se a França i no troba cap possibilitat de poder comunicar-se amb la seva estimada, tot i els esforços que fa per localitzar-la.

Una història sentimental que està ben acompanyada d'un escenari convuls ben ambientat i descrit. Tània Juste, que es va iniciar a la novel·la amb A flor de pell, un càntic a la vida quotidiana de la República, aprofita Els anys robats per narrar el dolor, la tragèdia i l'esperança d'una Catalunya ja assetjada per les forces franquistes i la titànica força per sobreviure en el camí de l'exili. A més d'exposar els sofriments diaris de la població, l'autora descriu àmpliament l'infern que es vivia en les bases militars de la República quan les notícies que arribaven del front eren cada dia més decebedores. I fa una picada d'ullet apreciable a les forces aèries i la seva heroica defensa que varen fer en la tràgica retirada.

La novel·la també exposa amb fluïdesa les penúries dels anys d'exili des de l'arribada al camp de refugiats d'Argelers fins a l'entrada en el grup de resistents francesos per fer front a l'ocupació alemanya. La vilesa amb què els republicans exiliats van ser tractats en els primers temps de fred i fam és contrastada per l'afany de sobreviure i per l'esperança d'un retorn satisfactori que permeti reiniciar una vida digna. Ressalta l'esforç documental per retratar amb poc desenfocament les penúries que van haver de viure tants milers d'exiliats per fugir del foc franquista i les peripècies per no caure a les brases de l'extermini nazi.

Un bon treball de camp que fa que la novel·la, escrita amb llenguatge directe i planer, sigui atractiva, tant per les històries que narra com per la descripció dels escenaris i les atmosferes que recrea. I amb un desenllaç sorprenent que afegeix rèdits al conjunt de l'obra.