Entre míting i míting, convit i lleure

Si no pertanys al club dels benestants de bo de veres, la vida per les rodalies de la universitat pot ser inclement. Que no hi lliguen els gossos amb llonganisses. Com enlloc. En ocasions, fins i tot, poden veure-s'hi inclosos els afalagats per la fortuna.

Relacionada també amb un alumne de la Universitat de Florida, em contà un professor una anècdota. Un estudiant pertanyent a una de llurs populars confraries masculines havia estat bevent una nit més cervesa de l'escaient per a mantenir l'ànim serè. Aleshores, començà a escridassar a cor què vols que volia suïcidar-se. Avisada la policia, va decidir “salvar-lo d'ell mateix” disparant-li un parell de trets a les cames. Li les deixà inutilitzades per sempre més.

La vida cultural a Gainesville no es correspon amb el prestigi de la universitat que hi allotja. És difícil trobar-hi activitats “il·lustrades” de solvència. Hi ha unOpen Mix que ofereix xerrades, recitals poètics i musicals, taules rodones i conferències. I poca cosa més. Un grup d'escriptors de dins i fora de la universitat vam estar recitant poemes en diverses llengües acompanyats de música. És un local transgressor per als paràmetres del sud profund, ja que hi proliferen llibres relacionats ambl'homosexualitat, opció perseguida fins no fa massa per ací.

Amb tot i això, també hi ha gent progressista. Com n'hi pot haver entre nosaltres. Ara bé, encara que estan en total desacord amb el seu sistema electoral, per exemple, la seua “tradició contestatària” és diferent de la nostra.

Doncs, com la ciutat no dóna massa de si, el professorat es visita els caps de setmana. Els “mítingssocials” tenen lloc els dissabtes a la nit i els diumenges a migdia. Tothom s'aplega outdoorsal voltant d'una barbacoa —el plat nacional—, que l'oratge i la grandària dels domicilis particulars acompanyen. L'amfitrió i els seus animals de companyia —gos, gat i algun ocell engabiat— reben amb entusiasme els convidats, els quals, al seu torn, poden acudir-hi amb gos.

Una barbacoa està formada per un seguit de plats amb un elevat índex de greix, carbohidrats i derivats químics. Les begudes són també hipercalòriques, amb gas o sense. No hi manca mai alguna ampolla de vi, però solen preferir cerveses i begudes ensucrades. La carn pot ser d'una qualitat excel·lent, sobretot la procedent de centreamerica. No hi manquen mai ni les hamburgueses ni els hotdogs. El final es remata amb una poca fruita i molt de dolç —tan exuberant en quantitat i qualitat com la vegetació arbòria de la contrada. Sol ser una imitació “americanitzada” de la rebosteria centreeuropea i nòrdica. De fet, els famosos dònuts, anomenats així per la seua forma geomètrica, són descendents de les delicioses berlineses. L'aportació calòrica al cos del personal en aquestes ocasions és de substància i la digestió, dolorosa. Després, ve alguna pel·lícula per la televisió o algun joc grupal. En cas de ser un sopar, pot acabar amb visita obligada a la bolera del districte on pots trobar espècimens locals ben interessants, arquetipus del “sud profund”. Com que la resta de la setmana també abusen de carbohidrats i greixos i van pertot arreu amb cotxe, l'obesitat està servida.

En ocasions, el “míting” pot durar 4 o 5 hores, situació que qualsevol persona assenyada suporta malament. També els “cohabitants” del propietari, és a dir, els gossos i els gats, que acaben tips de tant de visitant —poden ser-ne perfectament entre 10 i 15— i tantes hores plegats. Així que, després de menjar, “pelar” el personal dels diferents departaments universitaris i jugar en grup no hi veuen l'hora de tornar a casa per tal de recuperar la solitud acostumada.