Societat

“Pau” social

UNA TURISTA COMPROMESA

El personal sol atendre't amb amabilitat i educació. Primmirat en mots i gestos. Al seu torn, espera de tu un comportament semblant. No vol ser acusada de harassment ni tampoc ser-ne víctima. Això implica cedir sovint en favor de la “pau” social. Ara bé, els interessos individuals propis sempre en són capdavanters.

Aquest posat una mica “constret” és contrari a l'ús d'expressions malsonants o exacerbades. Les hi senten extremament agressives. Just al país dels homicidis en massa a mans d'un psicòtic. Pots pensar i sentir el que vulgues, mai però expressar-ho si és considerat impolite. Cal somriure sempre, encara que cinc minuts després manifestes per escrit el teu desacord o denuncies una situació que consideres injusta o insuportable. Si treballes per a alguna companyia, pots excusar el teu comportament dient que és fruit de la teua obediència a les seues directrius. I te n'ixes prou bé. Un exemple és el comportament que s'exigeix en un lloc públic. Malgrat que el client sempre té raó -i ací més que en cap altre lloc-, no és convenient que hi aixeques el to de veu o perdes una mica els estreps si triguen a servir-te o no t'agrada com o què et serveixen. Podrien expulsar-te i, alhora, telefonar la policia. Fet i fet, un to una mica extremat sempre és sospitós.

Els qui van a treballar-hi han de ser encara més curosos. Sobretot els qui hi arriben amb més mancances. No tenen drets; tan sols deures. El resident estranger ha de conèixer conscienciosament els segons, escrits o no. No complir-los significaria l'expulsió immediata, possiblement amb un càstig incorporat. Qualsevol estranger que no siga acomodat és per damunt de tot un immigrant. Tanmateix, la segona generació de residents és tinguda ja per nord-americana. En cas de problemes, la recomanació més prudent és contractar el millor advocat. Si pots pagar-lo.

Quant a la propietat privada, hi és inviolable com a dret i com a deure. Una nit, els meus amfitrions van sentir uns crits horripilants procedents del veïnat. Van telefonar la policia i aquesta els va preguntar si hi havia algú pel carrer. En contestar que no, els demanaren amb to burleta si eren europeus. Quan ho confirmaren, els van tranquil·litzar dient-los que tot estava en ordre. Si no t'entren a casa ni tu a la d'un altre, tot va bé. I que cadascú faça a la seua el que li plaga, encara que siga muntar un arsenal per liquidar unes quantes dotzenes de veïns.

Amb una mica de malenconia, m'acomiade dels amics. Però aquesta “esponjada” emoció és ràpidament substituïda per l'enuig davant l'encarregada del check-in. M'avisa que hauré d'arreplegar l'equipatge a Miami després d'un lentíssim control, passar de l'àrea nacional a la internacional i tornar a fer el check-in. I sols tinc una hora per recórrer tan llarga distància amb la maleta al muscle. I això que a Miami m'havien assegurat que aquesta volaria directament de Gainesville a València.

Profundament irritada, sec al costat d'un pare i la seua filla adolescent. Als pocs minuts ja parlem com si fórem vells coneguts. Ell ha treballat per a American Airlines. Aprofite l'avinentesa per queixar-me del munt de diners que vaig haver de pagar a Miami en prendre el vol a Gainesville. Segons ell, no és en absolut una norma habitual, com m'havia assegurat la responsable. Es tracta d'un costum amb tots aquells que compren un bitllet de vol interior un parell de mesos més tard de comprar-ne l'internacional. Ho veuen “sospitós” i prenen mesures de “seguretat nacional” —que et fan pagar a tu. Amb tot, em tranquil·litze quan no he de passar cap control a Miami ni carregar amb el fardatge. La responsable del check-in no tenia ni idea de com funcionava l'aeroport de Miami. La descoordinació és, doncs, també ací una realitat constatable. Pregue perquè l'arribada rutlle a la perfecció!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.