Opinió

QUIM TORRA

DIRECTOR DEL BORN CENTRE CULTURAL I EDITOR

“La ciutat del Born és la nostra zona zero”

Quim Torra (Blanes, 1962) Va treballar d'avocat per la Winterthur, amb una estada de tres anys a Suïssa que ell qualifica com els millors de la seva vida personal, fins que ho va deixar per fundar l'editorial Acontravent i dedicar-se a la gestió cultural
El procés actual d'independència no arrenca del fracàs del pacte fiscal sinó d'aquí

Amb Quim Torra ens trobem al Born, entre runes, espais que són un anunci d'activitats i arquitectes i paletes que hi feinegen.

Vostè director del Born Centre Cultural? No li tocava a Albert Garcia Espuche, el gran estudiós de la ciutat del segle XVIII que es va trobar sota l'antic mercat cobert?
En Garcia Espuche seguirà de comissari científic. Jo comparo la seva feina amb la Joan Coromines. Si aquest va trobar l'origen i el perquè de les paraules del nostre idioma, Garcia Espuche, a base d'estudiar les ruïnes que aquí es van localitzar i d'investigar en els arxius notarials ha pogut explicar una ciutat durant segles tapada i ignorada i dir el nom del propietari de cada casa i de cada negoci. Vicenç Villatoro, en el seu llibre situat aquí, afirma que tot un món es va enfonsar. Espuche l'ha fet emergir. A mi l'Ajuntament m'ha triat per dinamitzar el conjunt museístic i cultural.
En el lloc on ens trobem veiem carrers pavimentats i els fonaments i els panys de paret de moltes cases...
Sí, el fragment del barri la Ribera que els borbons van arrasar després de l'11 de setembre del 1714 perquè hi hagués un espai net entre la ciutat de Barcelona i els canons del castell de la Ciutadella que l'apuntaven.
Ho entenc. Però jo li volia preguntar a qui pot interessar la contemplació de carrers i cases enrunades. Em sembla que si hi vinc un cop ja no hi tornaré més.
Si vostè, que és una persona formada, no hi torna més, jo podré dir que he fracassat. Ara, també li dic que faré tots els possibles perquè reincideixi. A l'espai on ens trobem hi veurà vostè quatre grans sales. En una hi haurà el bar i la botiga.
Que no faltin els bars i les botigues, als museus.
No s'impacienti. En aquella d'allí hi exposarem els milers d'objectes que s'han trobat entre les runes i l'explicació exhaustiva de la ciutat i la seva destrucció.
Entre els objectes, hi haurà la cèlebre baldufa? Garcia Espuche es basa en una baldufa de fabricació francesa trobada en una casa per desmentir la decadència del barroc català. Un país que importava objectes tan secundaris no podia ser decrèpit.
Hi trobarà la baldufa. En una altra sala, la tercera de les quatre que li dic, s'hi faran exposicions temporals centrades en la història de la ciutat de Barcelona com a capital d'un país. En els anys setanta i vuitanta Barcelona es va presentar al món com una ciutat culta i cosmopolita sense arrels històriques, com si fos un bolet. La nostra responsabilitat al Born és explicar que si Barcelona és cosmopolita és perquè té al darrere una història, una llengua i un país.
Sembla l'eslògan de l'Òmnium...
I ara arribem a la quarta sala, la polivalent. Aquí hi celebrarem concerts, presentacions de llibres, cicles cinematogràfics. Em parla de l'Òmnium? L'Òmnium serà convidat a fer-hi actes, com el subdirector del seu diari, en Carles Ribera, que també és historiador, podrà rebre l'encàrrec de coordinar unes jornades sobre història. I em diu que no vindrà? Què més hauré de fer per portar al Born a vostè i molts com vostè?
Home, si m'ho embolica tan bé...
Pensi en les escoles. Hem de fer passar totes les escoles del Catalunya per aquí. Vivim en un país fantàstic: la majoria dels seus escolars no saben gairebé res dels fets del 1714, que són els que expliquen els d'ara. Aquest camí per la independència, que és imparable i que a mi m'ha situat en un estat de gran il·lusió, no arrenca del fracàs del pacte fiscal o dels esforços frustrats d'entendre'ns amb Espanya dels últims trenta anys. Arrenca d'aquí, de la ciutat destruïda aquell dia 11 de setembre de fa tres-cents anys i posteriors. Aquesta és la nostra zona zero.
De Barcelona?
De Barcelona i de Catalunya. Això no és Empúries. Això és memòria viva del nostre país, que ens interpel·la.
Quan obrirem?
L'Onze de Setembre del 2013.
Fins llavors.
I el 2014, que la farem grossa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.