Canals

1638-1641

94. Pau Claris i Casademunt

Un president valent que fa costat al poble contra la monarquia hispànica

El juliol de 1638 el canonge de la Seu d'Urgell, fill d'una família d'homes de lleis originària de Berga, arriba a la presidència. Va destacar a la Cort de 1626 per la seva oposició a la Unió d'Armes que promovia el comte duc d'Olivares i per la denúncia a la pressió fiscal imposada per la monarquia, a més d'estar en contra de la pràctica reial de donar les prelatures amb les seves rendes a persones de fora de la nació. Entre el 1626 i el 1637 va actuar com a inspector de la gestió administrativa i política dels governs de la Diputació. Sobretot va destacar l'actuació com a membre de les juntes de braços que la Diputació convocava per trobar l'assessorament necessari arran de l'ofensiva política i fiscal de la monarquia. Va arribar, doncs, a la Generalitat com a persona experimentada en els afers públics.

El seu trienni s'enceta amb l'ordre reial de prohibir el comerç amb França, cosa que a més de perjudicar els comerciants catalans, comprometia les comarques frontereres i amenaçava les finances de la Generalitat. El rei, en guerra amb França, considerava que comerciar-hi era contraban, però la Diputació no ho creia. El govern de Pau Claris va recórrer a la via judicial, que va perdre. Tot i així, no es va rendir i la Diputació va fallar contra la capitania general. Les relacions amb el virrei es van anar deteriorant.

L'estada de tropes hispàniques en terres catalanes era una font de conflicte, perquè els catalans es veien obligats a mantenir unes tropes en un conflicte que no els importava, però que vivien a la pròpia terra. A principis de 1640 comença l'esclat popular contra els allotjaments, i el govern de Pau Claris hi fa costat. Mentrestant, Madrid ordena fer lleves a Catalunya per enviar-les a Itàlia i contravé, així, les Constitucions catalanes, que guardaven els catalans de combatre fora del territori català. Madrid respon a la resistència institucional arrestant el diputat del braç militar i instant un procés contra Pau Claris. Res pot aturar, però, l'esclat de la revolta popular, encapçalada pels segadors, que entren a Barcelona fins a dos cops. La revolta s'ha estès per tot el país i Madrid ja ha decidit l'ocupació militar de Catalunya, i ha acusat de connivència amb la revolta les institucions catalanes. Pau Claris reuneix la Junta General de Braços, un parlament sense rei, que denuncia l'actitud del monarca per anticonstitucionalitat. Claris negocia secretament amb França ajut militar, que ofereix convertir Catalunya en una república sota protectorat francès. La guerra avança en territori català quan la mort sorprèn Claris. Diversos autors sostenen que va morir emmetzinat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.