Riquesa i diversitat de l'economia social
Quan parlem d'economia social i cooperativa sovint caiem en estereotips. N'hi ha de positius, com per exemple que són empreses socialment responsables o resistents a la crisi, però malauradament també abunden els estereotips negatius: una fórmula empresarial ancorada en el passat, només vàlida per al sector agrari o com a sortida d'autoocupació però sense possibilitat de créixer.
La realitat de les empreses d'economia social i cooperativa ens demostra el contrari: una gran varietat d'experiències i empreses que indica que –per damunt de tots els estereotips– el que defineix l'economia social i cooperativa és la seva diversitat.
Així, trobem cooperatives petites sorgides de projectes d'autoocupació, però també veiem empreses que ocupen centenars i fins i tot milers de treballadors. Trobem empreses importants en el sector agrari, però també en el sector sanitari, l'energètic, les noves tecnologies, els serveis socials... L'economia cooperativa és present en tots els sectors i en totes les comarques de Catalunya. Amb la seva forta implantació al conjunt del territori, el cooperativisme és un element definitori d'una determinada manera de ser i de fer de l'empresa catalana.
Aquesta diversitat és fruit de la flexibilitat del model cooperatiu que s'adapta a diferents necessitats i permet diferents formes d'organització. Així trobem que, a més de les fórmules més conegudes com les cooperatives agràries o de treball, existeixen les cooperatives de consum (amb exemples tan reeixits com Abacus o Eroski), les de serveis, d'habitatge, d'ensenyament, sense oblidar les societats laborals, una altra fórmula de l'economia social amb gran implantació.
Aquesta flexibilitat i capacitat d'adaptació del model es trasllada també a cadascuna de les empreses. Les cooperatives, pel seu ampli marge d'autoorganització i autogestió, són capaces d'adaptar-se a les circumstàncies canviants del mercat,
Aquesta diversitat i flexibilitat aporten al conjunt del sector cooperatiu una gran riquesa i un clar avantatge competitiu respecte a altres tipus d'empresa. Si a això hi unim altres aspectes del model com ara la centralitat de les persones, la cooperació i el compromís social, conclourem que l'economia social i cooperativa és un model d'empresa perfectament preparat per respondre als reptes del segle XXI en l'àmbit empresarial, social i mediambiental.
En l'àmbit empresarial, veiem com en l'economia del coneixement hi ha una gran tendència a la col·laboració i la cooperació en l'àmbit de la recerca i la innovació. També les noves tecnologies afavoreixen el treball cooperatiu, com es veu en fenòmens com les xarxes socials, el programari lliure o les llicències Creative Commons. L'economia social té una gran oportunitat de traslladar la seva experiència d'organització empresarial col·laborativa en els nous àmbits de negoci que es generen contínuament.
En l'àmbit social, el cooperativisme i altres fórmules de l'economia social com els CET, les empreses d'inserció, les associacions i les fundacions han demostrat sobradament que poden realitzar una tasca vital per afavorir la inserció laboral de les persones amb discapacitat o en situació d'exclusió social. També és molt important el paper que tenen i poden tenir les cooperatives en la gestió de serveis públics d'atenció a les persones (serveis socials, sanitaris, socioeducatius i d'atenció a la infància, l'adolescència i a les persones dependents), contribuint així al manteniment de l'estat del benestar.
Així mateix, la responsabilitat social i el compromís amb l'entorn que moltes cooperatives (i moltes empreses no cooperatives) mantenen, poden donar solucions a problemes col·lectius com la conciliació de la vida personal i professional, la conflictivitat laboral, i a minimitzar l'impacte sobre els recursos naturals de l'activitat empresarial.
En l'àmbit mediambiental, a més, veiem com nombroses cooperatives proposen models de negoci innovadors en el camp de les energies renovables, el desenvolupament sostenible o en la gestió, manteniment i valorització de l'entorn natural.
Cal donar a conèixer aquesta gran varietat i riquesa del model cooperatiu des de totes les instàncies possibles. Des del sector públic, però també des de les mateixes cooperatives. Des del convenciment de ser una fórmula empresarial moderna i competitiva, el sector té el potencial de convertir-se en una referència en la definició del model empresarial del futur.
L'Any Internacional de les Cooperatives, que ara acaba, ha estat una bona oportunitat per difondre aquest model empresarial. Però no ens hem de quedar aquí, aquest ha de ser el punt de partida que ens permeti convertir la fórmula cooperativa en una referència d'excel·lència empresarial i responsabilitat social que permeti un desenvolupament econòmic sostingut i sostenible.