Cultura

Poeta omnipresent

El nebot del poeta es va confessar aclaparat per
la dimensió
de l'Any Espriu

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”, escrivia Salvador Espriu a l'inici de Càntic en el temple. Unes paraules que l'han convertit ara en el capdavanter de les reivindicacions sobiranistes en el centenari del seu naixement, que el govern de la Generalitat vol commemorar amb molta volada, però poc pressupost. “Bien vale aprender catalán para leer a Salvador Espriu.” El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer seva aquesta frase de J.M. Castellet ahir en la presentació a la premsa de l'Any Espriu: “Molts que actualment posen traves a la llengua haurien d'entendre aquesta premissa.” “El meu poble i jo, d'Espriu, és de rabiosa actualitat perquè marca un horitzó de lluita contínua i ens envia molts missatges en clau nacional”, va dir per la seva banda Antoni Solà, alcalde de Santa Coloma de Farners.

Només cal afegir que a l'acte inaugural de l'Any Espriu, que se celebra dimecres vinent al Palau de la Música Catalana, el Cor del Gran Teatre del Liceu interpretarà en la clausura de l'acte el patriòtic Va, pensiero del Nabucco de Verdi: “Espriu sovint feia un paral·lelisme entre el poble jueu, sotmès i castigat, i el català”, argumentava Xavier Albertí, responsable de l'espectacle inaugural.

De pressupost, però, no n'hi ha, pròpiament parlant. El comissari de l'Any, Xavier Bru de Sala, va deixar ahir ben clar que una part de les activitats presentades manquen de pressupost i estan pendents de finançament: “No tenim una partida pressupostària destinada, sinó que cada institució implicada la traurà del seu pressupost. Tot junt deu voltar, però, pel milió i mig d'euros.”

A la presentació hi va assistir el nebot del poeta, Sebastià Bonet, que va dir que tota la família se sentia molt “honorada” i “agraïda” pel compromís del govern català, així com “il·lusionada” perquè fins ara havien trobat a faltar un reconeixement institucional a la figura d'Espriu: “Ara estem aclaparats per la magnitud de la resposta, i segurament així és com s'hauria sentit el meu oncle.”

Titllat de nen prodigi per Bru de Sala, que el va comparar amb el mateix Mozart, Salvador Espriu (1913-1985) és considerat un dels autors cabdals de la literatura catalana. Va conrear diversos gèneres literaris amb títols fonamentals com ara Ariadna en el laberint grotesc (1935) i Miratge a Citerea (1935) en narrativa, i els poemaris El caminant i el mur (1954) i La pell de brau (1960).

Popular i institucional

Amb la voluntat que l'Any Espriu sigui “popular i institucional alhora”, segons Mascarell, s'ha pensat un programa intens d'exposicions, publicacions d'obres, espectacles musicals i teatrals, produccions audiovisuals i simposis sobre la vida i l'obra de l'autor. El vessant més popular el recull la iniciativa de La Frase del Dia, que farà una difusió de l'obra d'Espriu, tant de prosa com d'assaig, en forma de citacions que cada dia reproduiran diversos mitjans de comunicació, entre els quals El Punt Avui.

Per començar, doncs, aquest espectacle poètic al Palau de la Música Catalana en què participaran els poetes J.M. Sala Valldaura, Josep Pedrals i Manuel Forcano, i els actors Pep Tosar, Pere Arquillué, Carme Sansa i J. M. Pou. També es podrà escoltar la música de Raimon, que tot sovint ha posat música als versos espriuans, amb el guitarrista Toti Soler i la cantant Sílvia Pérez Cruz.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà l'exposició central He mirat aquesta terra (octubre), que traçarà la relació d'Espriu amb els catalans com a poble i el seu llegat. És comissariada per Xavier Bru de Sala i Julià Guillamon. Un dels aspectes de què tractarà la mostra és el famós viatge pel Mediterrani a bord del Ciudad de Cádiz, on va conèixer el també poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de qui enguany també se celebra el centenari del naixement.

La Casa de Cultura de Girona organitza l'exposició La càbala i Espriu (juny), que mostra la relació entre la vida i l'obra d'Espriu i la càbala i el misticisme hebreu. L'exposició viatjarà després a Barcelona (Arts Santa Mònica) i a Lleida.

Pel que fa a les programacions en teatres públics, n'hi ha diverses de previstes, com ara una al Teatre Lliure per a l'hivern del 2013 per determinar, i una altra basada en el Rèquiem de Xavier Benguerel al Teatre Nacional de Catalunya. Es farà Dr. Ripseu a l'Auditori de Banyoles (15 de febrer i al març a la Casa de Cultura de Girona).

A Arenys de Mar, localitat d'on procedia la seva família, tot i que ell va néixer a Santa Coloma de Farners, es commemorarà el centenari en un acte central el 10 de juliol –coincidint exactament amb la data de l'aniversari–, amb un seguit d'activitats, com ara lectures, passejades literàries i una rua.

A Barcelona s'ha previst una exposició de titelles gegants, amb escultures i instal·lacions a càrrec d'artistes de relleu inspirades en els personatges populars d'Espriu, però que només es farà si “troben mecenes”. A més, s'inaugurarà una escultura pública promoguda per l'Ajuntament, però encara es desconeix la localitat i l'autor.

Des del punt de vista acadèmic, està prevista la celebració d'un simposi internacional Salvador Espriu a Arenys de Mar i la Universitat Autònoma de Barcelona (13-15 de novembre), així com un altre a la Universitat Queen Mary de Londres i la Universitat de Cambridge, per iniciativa seva. “A Espriu li passa una cosa singular, i és que molts estudiants d'arreu del món el descobreixen, l'estudien i l'ensenyen, i això, és clar, gràcies a la qualitat de la seva obra”, defensava Bru de Sala. TV3 també s'ha volgut sumar als actes commemoratius i té el projecte de rodar una telemovie basada en una de les seves obres més destacades i un documental sobre la seva vida.

Totes les activitats programades per a l'Any Espriu es podran consultar a www.anyespriu.cat, disponible a partir del 20 de gener i en el qual ha treballat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Nova biografia i documents inèdits

Entre les novetats editorials al voltant d'Espriu destaca una nova biografia a càrrec d'Agustí Pons (Espriu, transparent) que surt aquest mes de gener amb Edicions 62.

Antoni Prats publica l'antologia Poemes i narracions (Editorial Bromera), que té per objectiu animar el públic a rellegir Espriu. Edicions 62 també editarà Camins de saviesa, de l'especialista Rosa Delor, una mena de diccionari temàtic de citacions extretes de textos d'Espriu. L'Ajuntament d'Arenys impulsarà l'edició de les Memòries del notari Espriu, del pare del poeta, i el de Santa Coloma de Farners vol publicar les cartes inèdites entre Espriu i Joan Vinyoli amb la recentment creada Càtedra Vinyoli. Es tracta d'un feix d'unes 25 cartes que els dos poetes van intercanviar durant la dècada dels anys setanta. Està previst que surtin publicades de cara a la tardor. Xavier Bru de Sala va parlar, a més, d'un volum de proses esparses, Ocnos i el parat esglai, que donarà a conèixer un “Espriu extraordinari”. Es tracta d'un volum que va treballar Ramon Balasch amb el mateix poeta i que encara és inèdit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.