El Col·lectiu Wilson insta les elits espanyoles i catalanes a pactar la “inevitable” independència de Catalunya
El grup d'acadèmics assegura en una conferència al Cercle d'Economia que l'oposició al procés només pot endarrerir-lo i elevar-ne els costos per a tothom
Xifra en 383 euros per persona i any el preu de mantenir un estat propi i davant els 2.251 euros que costa pertànyer a Espanya
El Col·lectiu Wilson ha defensat aquest dimecres en una conferència al Cercle d'Economia la viabilitat econòmica de la construcció d'un nou estat català i ha rebutjat els presagis “catastrofistes” que arriben d'alguns sectors. Segons els integrants d'aquest grup, sis destacats economistes i acadèmics catalans, la independència de Catalunya ja és “inevitable” perquè és una reivindicació que va de “baix cap a dalt”. Per aquest motiu, han advertit que l'oposició espanyola a l'emancipació catalana només la pot “endarrerir” i han instat les “elits” d'una i altra banda a pactar el procés, com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom.
El la conferència sobre les Dimensions econòmiques i jurídiques de la independència de Catalunya el Col·lectiu Wilson ha aportat un altre argument de pes per avalar la separació: segons els seus estudis, mantenir un estat català costaria 383 euros per persona i any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona i any.
Durant la presentació del grup, el director del Centre d'Investigacions d'Economia Internacional (CREI), Jordi Galí, ha reivindicat en nom de tots els integrants “el dret de Catalunya a decidir com s'organitza políticament” i a poder fer-ho “sense coaccions ni amenaces”, al marge de les incerteses que es puguin obrir amb un nou escenari.
Lluitar contra les intoxicacions
Galí ha explicat que aquest col·lectiu d'acadèmics va decidir fer un pas endavant i donar la seva opinió sobre la independència després de la “indignació” que van sentir en escoltar tres reaccions sobre el debat sobiranista. La primera, era respondre amb mentides sense fonament, com que el nou estat “no podria pagar les pensions”; la segona, es basava en veritats aparentment “indestructibles”, com que la independència va contra el signe dels temps i la globalització, i l'última, alertar de les suposades conseqüències “catastròfiques” d'una separació d'Espanya.
Segons ell, assegurar amb tota certesa que la independència desplomaria les exportacions catalanes, per un hipotètic boicot d'Espanya, o que Catalunya no tindria accés al crèdit internacional per si sola, no s'ajusta a la realitat. Al seu parer, lluny de ser “catastròfiques” i “segures”, la majoria de conseqüències del procés són ara per ara incertes i ha recordat que en tot procés hi ha costos i beneficis. També ha assenyalat que al món hi ha una mitjana de creació de dos països per any i que molts dels mals auguris per a Catalunya es basen en una idea de “càstig” per la seva marxa d'Espanya.
Els preu de quedar-se a Espanya
De la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Colúmbia a Nova York Xavier Sala Martín ha apuntat que en el debat sobre la independència, també han de tenir-se en compte els costos que tindria per a Catalunya seguir formant part d'Espanya i ha desmentit la tesi que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.
Sala Martín ha admès que existeix la possibilitat que Catalunya assumeixi part del deute d'Espanya, o que s'hi negui, si se separa. Però “si ens quedem, pagarem igual”, ha etzibat entre rialles dels assistents.
El Col·lectiu Wilson, que deu el seu nom al president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924), pretén aportar una anàlisi en profunditat sobre què seria de Catalunya en cas d'una eventual independència.
A més de Jordi Galí i Xavier Sala Martín formen part d'aquest grup Pol Antràs, catedràtic d'Economia de la Universitat de Harvard; Carles Boix, de la Universitat de Princeton; Gerard Padró, de la London School of Economics and Political Science, i Jaume Ventura, investigador del Centre d'Investigació en Economia Internacional (CREI).