Societat

Camí de contrades salvatges

UNA TURISTA COMPROMESA

El peix de riu fregit sobre “capa” d'arròs i mandioca correctament bullits i samfaina de carabasseta, tomaca i ceba sucada amb pa francès de factura colonial al costat és companyia excel·lent de conversa profitosa. Me'n vaig al llit envigorida.

Les carreteres són ací de sorra fina i força estretes. Malgrat els trams asfaltats, la demarcació no és gens clara i el tràngol circulatori, considerable. En estació humida són impracticables. La gent amb recursos opta pels avions, si arriben a envolar-se. És un misteri la perícia amb què els enormes camions carregats de fusta travessen el país.

Després de Mandilou, ens desviem cap a la dreta a Yombi per tal de prendre una pista secundària que ens durà a Mandji. Hi “cacem al vol” una avioneta que ens duu al parc nacional de Loango, únic al món pel que fa a població d'elefants, búfals, hipopòtams, goril·les i lleopards. Hi hem pogut també albirar balenes. Visitem la llacuna Iguéla, que significa “pas” en llengua myéné. Conté la fauna més diversificada del Gabon. Un paradís per als amants dels animals anomenats no pas pejorativament “salvatges”. Al sud del parc arribem amb un 4x4. Pernoctem en un lodge ben feixuc per a la butxaca.

L'endemà ens reincorporem a la carretera, amb poblats encastats a banda i banda:Guidouma, Mboukou, Douya-Onoye... Com que el trajecte és apassionant, l'avidesa visual esdevé irritació ocular i he de cloure els ulls de tant en tant.

El nostre destí immediat és Mouila, capital provincial de Ngounié. La petita pàtria del poderosíssim ministre de Transports, Aviació Civil i Turisme, el senyor Maganga Moussavou, està partida en dues meitats pel riu del mateix nom. A la banda dreta hi ha la ciutat administrativa i comercial; a l'esquerra, l'hotelera. Posseint la zona minera més rica del país, n'és paradoxalment la més pobra. Misteris insondables del capitalisme.

L'hotel és ascètic però confortable. Ens dutxem amb aigua freda presa d'un poal i la vessem sobre nosaltres amb un petit cossiol. És una operació complicada que vol temps, del qual gaudim sense entrebancs. La conversa al voltant d'un sopar occidentalitzat torna a ser agradable. Marie-Claire no ha deixat de preguntar-me per Espanya.

L'endemà arribarem aviat a Moabi, on ens aturarem unes jornades. Encetem periple travessant Moulandoufouala, Mbadi (on ens hem desviat cap a la dreta), Nyanga-Youngou i Dougassou. A un observador poc atent podrà semblar-li monòton el panorama que beslluma des de la finestreta del vehicle, però imperceptiblement les coses van canviant. Malgrat ser a l'equador, ens hem trobat amb retalls de sabana. Per primer cop en la meua vida hi veig cases de tèrmits que semblen fongs atòmics en miniatura. La terra serà a partir d'ara color roig siena i la pista empitjorarà encara més. Marie-Claire confirma el que sospitava, que en estació plujosa és totalment impracticable, ja que la terra sorrosa és fina i, per tant, fàcil d'enfangar-se.

No massa després, hem entrat al bosc. Intens, magnífic, luxuriós. El bambú encara hi roman immaculat. A una hora de Moabi ens hem aturat en un camp de conreu propietat de l'àmplia família de Marie-Claire. El seu pare té tres mullers. Es confirma així que la poligàmia hi està ben arrelada. Cada membre se'n responsabilitza d'un pedaç per a conrear allò que més li plau. La filla ha optat pel cacau, encara que triga a créixer-ne la planta i és cara de mantenir fins que comença a donar fruits. A continuació, talla bananes de la parcel·la d'una germana i em mostra la palma amb què es fa alcohol.

A punt d'arribar, demane d'aturar-nos en un petit cementiri. Les tombes són petites i estan una mica elevades sobre el terra. Llevat d'una d'aparentment luxosa, ornada de rams, les restants estan fetes malbé. Com a Livingston, Guatemala, hi ha ampolles de cervesa buides. Allí servien per apaivagar la set de les ànimes; ací, per a contenir espelmes que les il·luminen. A mesura que avancem, comprove que totes les viles tenen grups de tombes vora carretera amb rams i ampolles. Com arreu del món, formen part d'un ritual que continua connectant els vius amb els esperits dels morts.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.