Onze artistes reflexionen a la Fontana d'Or sobre el mite i la realitat de la Costa Brava

Segons la directora de la Fundació Caixa Girona, Fina Soto, Costa Brava segle XXI va néixer arran d'una petició del Patronat de Turisme Costa Brava Girona a la fundació perquè organitzés una exposició emmarcada dins dels actes del centenari de la Costa Brava. «Anàvem una mica justos de temps i li vam demanar a Daniel Giralt-Miracle que ens ajudés a muntar-la», afirma Soto. Giralt-Miracle, un dels grans referents de la crítica d'art a Catalunya, ha aconseguit que s'involucressin en aquesta gran mostra, que ocupa tots els espais expositius de la Fontana d'Or, alguns dels artistes catalans més consolidats. Hi han aportat sobretot instal·lacions, muntatges de vídeo i fotografia, i la pintura hi és pràcticament absent. Totes les obres s'han creat expressament per a aquesta exposició, excepte la instal·lació Anar-hi anant, d'Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), una versió renovada d'un muntatge ja exposat prèviament en què tenen un gran protagonisme l'aigua, la llum i la sorra en moviment, que generen imatges i sons molt suggeridors.

Jordi Bernadó (Lleida, 1966) mostra en les seves fotografies la Costa Brava des de l'interior d'una residència burgesa de principis del segle XX, a Escenaris mítics. Mireya Masó (Barcelona, 1963) utilitza el vídeo per criticar de manera inequívoca l'especulació urbanística a Costa Brava S.A. Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) mostra a la instal·lació Còdol de terra cuita «deixalles de la societat consumista què vivim i al·lusions a la construcció», en forma de còdols de roca i de terra cuita, herència dels orígens creatius de Noguera en la terrissa i l'escultura.

Ester Partegàs (la Garriga, 1972), una artista multimèdia instal·lada a Brooklyn, contraposa a Ombra contra ombra elements naturals com ara les roques erosionades dels penya-segats i les fulles d'atzavara amb les llums i l'ambient de discoteca. En el vídeo Surar, Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) mostra un grup de persones que tallen en un bosc un suro de vuit metres d'alçada que arrosseguen fins a submergir-lo en el mar i surar amb ell: la interacció i el diàleg que l'home ha de mantenir amb la natura.

La instal·lació Faire l'aventure, de Tere Recarens (Arbúcies, 1967), ocupa el pati interior de la Fontana d'Or, on pengen unes teles riques en colors que són, en realitat, les veles precàries d'una embarcació d'africans que intenten arribar a la costa, concretament la de Palamós, com es pot veure en un vídeo complementari.

La fotògrafa i crítica d'art Mireia Sentís (Barcelona, 1947) ha retratat a Homenots diferents racons de la Costa Brava que, per la seva experiència personal, relaciona amb personatges com ara el polític Josep Terradellas, el pescador Pep Gilet, l'arquitecte Pep Pratmarsó, el crític d'art Quico Rivas i el poeta José Luis Giménez-Frontín.

Sin título. Entre mares, de Montserrat Soto (Barcelona, 1961), és un tríptic que inclou un mapa del segle XVIII, els records d'infantesa del cadaquesenc Firmo Ferrer, de 88 anys, i dues fotos actuals de Cadaqués, amb construccions i sense. Tancat per vacances (El paisatge segat per les vies de trànsit. Vides marcades per accidents de circulació) és una reflexió d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) a partir de la traumàtica experiència de viure un accident de trànsit, anant cap a la platja. La blanenca Mayte Vieta (1971) ha concebut el tríptic Absència i presència: tres aproximacions plàstiques a la Costa Brava, amb expositor de postals inclòs, que van de la màgia i el misteri al dramatisme de la costa rocosa.