Societat

L'illa de xocolata

UNA TURISTA COMPROMESA

De nou a Libreville, em retrobe amb Rafael. Vol que li conte les meues experiències al Gabon davant un sopar de comiat. Bon coneixedor dels restaurants de “cort”, elegeix Chez Marie qui faitchaud, idoni per a residents occidentals i els seus convidats, a més dels visitants com jo.En un pati amb taules vestides d'estovalles de punta plastificades, mengem marisc rere marisc molt fresc acompanyat de magnífiques creïlles i tendres i dolcíssimes bananes. Cap concessió, però, a la restauració gabonesa.

Marie, la propietària, és una dona aplomada que controla amb ull ferm tot el que s'hi esdevé. Al fons del menjador, un negre gegantí torra i fregeix sense aturador; mentrestant, una eixerida joveneta atén les taules; Marie es passeja com una reina pel seu saló de ball parlant amb els clients. Tornem amb un taxi conduït per un immigrant. Rafael m'informa que el gabonès és massa orgullós per a fer de taxista.

L'endemà encara em resten unes hores abans del meu vol per a Sao Tomé. Aprofite ullejant el personal. Constate que els gabonesos són alts, de cama llarga i manca de greix corporal; amb ”darreres” elevats i arrodonits, tret que comparteixen amb altres ètnies africanes; de pell fina color xocolata rogenca; amb ulls rodons i llavis gruixuts. Atractius de debò...

“L'illa xocolata”, com són anomenades Sao Tomé i Principe, és al golf de Guinea, a 250 quilòmetres de les costes gaboneses, a 40 minuts escassos amb avió. Formen part d'un arxipèlag d'una bellesa indefinible que em copsa tot just arribada. Tothom diu que són “la millor illa del món”; tal vegada perquè són a l'equador i al meridià de Greenwich. Aquesta gradació geogràfica i l'origen volcànic n'hi han provocat un vigorós relleu i una varietat paisatgística sorprenent i sublim no compartida amb cap altre indret de l'Atlàntic. És així com m'he pogut trobar amb tossals i cons de pa de sucre apuntant al cel, “dits” gegantins, cales salvatges de sorra daurada i coves basàltiques en un país més menut que un mocador. A les poques hores d'ésser-hi, ja sentia que no m'hauria calgut anar al Gabon i m'he promès tornar algun dia i quedar-m'hi més temps.

Hi ha qui pot gaudir de la pesca, qui de les excursions botàniques, qui de l'ecoturisme, qui de les exploracions mar enfora o terra endins. La vida transcorre dolçament i pausada, gronxada tan sols pel lleu ritme vital de la gent. Amb compte, però, el turista clàssic, amb aquest minúscul oasi enmig de l'oceà, ja que l'oferta a l'ús és decebedora per a ell... I un luxe per a l'autèntic viatger.

Mestissatge i multiculturalitat les fan insòlitament atractives. La realitat africana i el fet portuguès en el transcórrer dels segles n'han acolorit cultura i arquitectura, gastronomia i literatura, art i rituals. I tot això amarat de l'atractiu dels cossos, la bellesa de les terres, la calidesa del clima i la bona acollida de la gent. En tots els vessants és a mig camí de Portugal, Àfrica i les Antilles.

Sao Tomé és de relleu accidentat i amb un munt de rius, la més habitada i amb ganes “de festa”. Principe és més salvatge, però més del gust dels qui ens estimem la natura.

La barreja ètnica és destacable, a causa de les migracions, unes de grat, d'altres per força. Hi destaquen les d'Angola, Cabo Verde i Portugal i ha originat una riquesa cultural que les diferencia d'altres terres colonitzades.

No he conegut cap indret on les aigües foren més cristal·lines i d'un turquesa més intens; o amb platges de sorra ataronjada en badies espaterrants; o espècies d'aus, rèptils i amfibis sols d'ací; o boscos on els manglars mariden amb tolls, sabanes, cocoters, palmerars i plantacions de cacau i cafè en conjunció perfecta i a tan poques passes els uns dels altres.

Potser ací els fills d'Adam i Eva no van ser massa castigats pels seus pecats i reberen un bon tros de xocolata com a premi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.