Recordant Joan Carmaniu i Busó

El capvespre de diumenge i pel seu germà Josep Maria ens arribava la notícia del traspàs d'en Joan Carmaniu. Tot i que sabíem que no estava bé, el desenllaç s'ha produït sobtadament. Segur que algunes generacions de gironins el recordaran per haver-hi compartit estudis, servei militar o amistat de joventut. Era fill del senyor Carmaniu, que tenia el taller d'orfebreria, gravacions i metalls al carrer de l'Albereda, ara continuat pel seu fill al carrer Sant Joan Baptista la Salle.

En Joan, després de cursar els estudis pertinents, va estar poc temps al taller familiar. Amb en Josep Maria i algú més varen obrir la discoteca Can Pere dels Alls. Era l'època dels adhesius de cotxes. N'hi havia de Tiffany's, de Don Carlo... En aquest hi havia una cabeça d'alls. En Joan era molt conegut. Va conèixer la M. José, infermera, es va casar i va plantar les seves arrels a la bonica ciutat de Saragossa. Va tenir un fill, en Jorge, i dues nétes; va treballar a la casa Pikolin crec que fins a la jubilació.

El vessant d'en Joan que no coneixia i que m'ha sorprès és l'afició a l'aquarel·la. De fet, segur que li va sortir la vena inculcada del seu pare, l'avi Carmaniu, que havia estat professor de dibuix. També havia desfilat de manaia, encara que poc temps.

Havia fet diverses exposicions arreu d'Espanya i amb gran èxit ha estat membre de diverses associacions d'aquarel·listes fins a arribar a ser president de l'Agrupació d'Aquarel·listes d'Aragó.

He parlat amb el senyor Salvador Castellà, actual president dels Amics de l'Aquarel·la de Girona i Comarques. En Joan també n'era membre i m'ha confirmat l'excel·lència de les seves aquarel·les. El senyor Joan Riu, que n'havia estat president al llarg de vint anys, em deia que quan en Joan n'era president els havia unit un gran vincle amb Aragó, ja que venien ells a la Casa de Cultura a exposar i viceversa a Saragossa, on varen ser molt ben rebuts.

En Joan va fer una fundació, que porta el seu nom, d'atenció social de persones en risc d'exclusió social mitjançant l'ensenyança de la pintura i en especial tot el referent a l'aquarel·la.

Joan, penso que, en els anys que feia que eres fora, sols ens vàrem veure una Setmana Santa que ens vas venir a visitar. Em queda el record d'aquell Joan amic de les noies i trapella, que diuen ara en el bon sentit de la paraula, quan amb la cara de murri agafaves la clau que vaig portar de record de Peñaranda la posaves dins la gavardina i marxaves tranquil·lament, anaves fins a la Rambla i passat un temps la venies a tornar al seu lloc. Tant de bo encara poguessis fer aquesta broma que volia dir moltes coses.

Sé que quan arribis a aquest lloc tan privilegiat els teus pares et rebran amb els braços oberts. Qui sap si portes una aquarel·la especial al teu pare per ensenyar-li la vena que vas heretar, i molt bé, segons m'explicaven els Amics de l'Aquarel·la. També hi trobaràs en Jordi, que fa dos mesos et va precedir; ara, amb compte, que ja no teniu 20 anys, i sobretot plegats cuideu de la petita Paula. Joan, els gironins et recordarem sempre.

Descansi en pau.