Necrològiques

Per a tu, Pepi Zurita Rodríguez

Amiga i exveïna del Barri Vell de Girona

Estimada Pepi, mai més ben dit aquest encapçalament, ja que saps de sobres que has estat una dona estimada per tothom. Ahir a la nit l'amic Mateu Ciurana va posar al Facebook el teu traspàs. Me'n feia creus! El dia 6 en Raimon t'havia felicitat per l'aniversari, la nena Zurita en feia 74. Sé que havies tingut problemes de salut, però el que no sabíem era l'agreujament que t'ha portat a dir adéu als teus estimats fills, néts, germans, amics, la teva Girona i com no el poble de Fornells, que tant et va acollir fa anys i on fa poc a la Sitja, la gent del teatre et varen fer un homenatge per les teves col·laboracions. Pepi, engrescaves la gent i Fornells t'estimava.

Parlar de la Pepi Zurita vol dir moltes coses. Recordar aquests tres germans que vivíeu al carrer Ballesteries a l'escala de can Llauger, la botiga de ganivets. Al teu pare sembla que el vegi amb la seva veu rogallosa. Veníeu a buscar la llet cada dia. Tu, una persona decidida i trempada, els últims anys quan trobaves algú d'aquell temps sempre els deies: “Em coneixes? Sóc Zurita.” Era com la teva identitat. Tenim el teu record en el meu primer llibre: la mare quan era l'aniversari d'en Raimon o el sant agafava la mainada del carrer i us feia un berenar, i en tenir la fotografia la hi vaig posar. Et va fer tanta il·lusió que ho deies a tothom.

La darrera vegada que vas venir a la granja hi vas portar el teu germà, en Fernando. Volies un llibre per a ell. Vas explicar que havies tingut problemes de salut, però estaves feliç de la teva família. Han passat els anys, Pepi, i moltes coses, els teus fills i els néts t'han omplert de felicitat. El cert és que han tingut una gran mare i àvia, i els amics i la gent que s'ha creuat en el teu camí, una gran amiga.

Abans-d'ahir es va celebrar la cerimònia religiosa al Tanatori de Girona. Pepi, ja saps que no et vàrem poder acompanyar, però la gent no et va fallar, vas tenir una música especial, dues persones et varen dedicar unes boniques paraules; la noia ni les va poder acabar i la varen ajudar. Potser era una néta teva?

Pepi, segur que ja deus ser a aquest lloc tan privilegiat que tots desitgem anar, les persones que estimaves de ben segur que et deuen haver vingut a esperar. Qui sap si encara n'organitzaràs alguna de les teves amb aquest munt de gironins que has retrobat.

Descansa en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a