Societat

Els vicis nacionals

UNA TURISTA COMPROMESA

Un cop hem xerrat l'amic pilot i jo sobre la corrupció dels naturals del país, no massa diferent de la d'altres països, passem a “esgranar” peculiaritats gaboneses, amb algunes de les quals hi estic d'acord.

Constatem que són malfeiners, classistes, envejosos, de tracte antipàtic i amb la mà “una mica llarga” quant als béns d'altri. La seua màxima aspiració, siga quina siga la classe social a què pertanyen —encara que la mitja hi és inexistent—, és tenir el mateix —o millor, més— que el veí. No suporten l'ascensió d'altri, sobretot si és gabonès o immigrant pobre. És la via més directa perquè res no hi funcione, bé perquè desapareix, bé perquè no li donen suport.

Hi ha, a més a més, una manca de respecte generalitzada envers els ciutadans que s'observa en mil i un detalls, com ara en la conducció de vehicles. Els centres d'aprenentatge són desastrosos i acaben comprant per sota mà el carnet de conduir perquè no hi ha cap tipus de control. La primera conseqüència de les velocitats tan desbocades que li apliquen al vehicle és el perill que corren els vianants cada cop que ixen de casa; la segona, el nombre tan elevat d'accidents greus.

Tornant a l'àmbit laboral, no treballen massa o, millor dit, no gens. Hi arriben tard, en desapareixen per qualsevol motiu i triguen hores a tornar-hi. I tampoc és que es “maten” per oficis que puguen agradar-los: malgrat les seues immenses riqueses, ho importen tot, fins i tot treballadors, perquè es neguen a baixar el llom per a conrear l'agre.

Quant a les relacions amb els forasters, és el preu de les coses la mesura de tot... Els costos “quotidians” són elevadíssims, per a ells i per a nosaltres. De manera implícita, a més a més, tot arriba “carregat” amb “serveis”. Mai no sabràs a quins serveis al·ludeixen, però has de pagar-los sempre. Un exemple en són els preus a mercat. Si ets estranger i treballes per a una transnacional, millor si no hi vas tu, et costaria el triple que al teu domestique. Així que tu al teu treball i el domestique a la “intendència”. Això sí, acostuma't a la cisa diària, mena d'impost revolucionari del'explotat sobre l'explotador, encara que també tu ho sigues al teu torn de la transnacional.

El paradís de les manufactures és Nmbolo, però sols si hom es “rasca” a consciència la faltriquera.

La relació dels naturals amb el foraster depèn del nivell socioeconòmic del segon. El gabonès vol relacionar-se amb el blanc perquè li dóna to —sobretot si és gavatxó—, la qual cosa amplia força el marge del foraster, ja que pot veure's convidat sovint a les fetês de l'elit. Ara bé, els francesos viuen en un món apart. Fan pinya tots sols i se senten superiors a tothom, encara que hi haja qui estiga molt per damunt seu quant a cultura, educació, formació, etc. Cal apuntar que els francesos d'ací, en general, mai no podrien viure a França com al Gabon: compten amb força diners, una processó de domestiques mal pagats, la consideració dels gabonesos, cases luxoses, prestigi colonial... Des de la nostra perspectiva, però, solen ser prou cutres... En vaig trobar un munt a Point Denis. Ara bé, és una actitud semblant a la dels gabonesos amb els seus veïns de continent, sobretot quan són més laboriosos i emprenedors que no pas ells. Ja ho he comentat al començament en parlar dels “vicis” nacionals: l'enveja i la manca d'interès laboral sobretot.

Quant a les creences, el catolicisme és omnipresent i omnipotent. Encara que el president i els seus fills siguen musulmans per tal de “maneflejar” dins l'OPEP, el tracte envers els representants vaticans al país és exquisit. La gent mateixa, encara que profundament seguidora de l'animisme i el vudú, té sempre als llavis la frase que les coses passen, o no passen,“perquè Déu vol”. Tot el que ocorre és sempre per designi diví. Dissortadament, el fruit d'aquest designi és el fre implacable a qualsevol revolució i, per tant, canvi en profunditat consegüent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.