Societat

Jacques Font

Empresari exhibidor de cinema

“El grup Font no es va fer gràcies al cinema porno”

El 1905 Joan Font va construir a Barcelona un dels primers cinemes de la ciutat i va marxar a França

El nét, Jacques Font, dirigeix avui des de Perpinyà un potent grup de cinemes a l'Estat francès

Empresari atípic
Jacques Font és considerat a la Catalunya del Nord com un empresari atípic. En part perquè de jove havia estat militant d'un partit polític de l'esquerra francesa (PSU) i sempre havia dit que no es volia dedicar al negoci familiar i que no seria mai amo, fins que va fer-ho. S'ha convertit en un emprenedor d'èxit i rendeix alhora un homenatge al seu avi que va marxar de Barcelona el 1910 per anar a fer fortuna a França. A la imatge, en una visita a Girona davant del Museu del Cinema.
Cal donar la possibilitat a la gent de veure les pel·lícules que li agraden i les que agraden no són necessàriament les més estúpides
El cinema porno a Perpinyà va durar dos anys i la nostra societat en té 102, va ser marginal. Però sempre em quedo sorprès de l'impacte que això ha deixat al cap de la gent

Des de Perpinyà, Jacques Font dirigeix avui un dels deu grups més importants a l'Estat francès del sector dels exhibidors de sales de cinema. Si en la memòria col·lectiva del Principat de Catalunya els cinemes de Perpinyà queden associats a les pel·lícules prohibides que a principi dels setanta només es podien veure a l'altra banda de la frontera, per aquest empresari atípic de 59 anys, que triomfa en un sector que alguns donaven per condemnat, els anys del cinema pornogràfic només van ser un fenomen marginal en la saga de la família Font.

A Perpinyà el cinema porno dels anys setanta va ser una època d'or?
Va durar dos anys, del 72 al 74. Jo en aquell moment tenia 18 anys i era a París, no estava per res en el grup Font però no renego del que va fer la família. De fet el meu avi va ser l'únic que es va negar sempre a projectar cinema pornogràfic al cinema Castillet. Aquells anys, Perpinyà va tenir la particularitat d'una sala on no hi va haver mai cinema porno. És cert que el meu pare i el meu oncle van poder crear tres sales més i es van poder aprofitar de l'últim any i mig d'aquella onada. Però és una bestiesa dir que el grup Font s'ha fet amb el cinema porno; l'any 70 ja teníem quatre complexos de cine a Perpinyà.
Allò va ser l'efecte frontera.
No era propi a Perpinyà perquè va passar el mateix a Baiona, Anglet i Biarritz. Es veia cinema porno també a Marsella i Montpeller però era a Perpinyà i Baiona on tenia més èxit, per la proximitat de la frontera. I no es va deixar de fer per falta d'espectadors, sinó perquè va canviar el marc fiscal. Va ser una manera de censurar sense parlar de censura.
Ja no era rendible per a les sales?
La TVA (IVA) va pujar del 5,5 al 33 per cent i a més els preus del cinema estaven bloquejats, va ser molt dissuasiu. Pels catalans que venien del sud, suposo que amb la mort de Franco ja no va fer falta venir a Perpinyà. No venien només catalans, també sevillans que anaven de pelegrinatge a Lourdes i volien una parada a Perpinyà per anar al cinema. Però és cert que hi ha tota una generació de catalans que va viure aquell període. A més d'anar al cine alguns també anaven a Perpinyà per comprar llibres marxistes.
Però allò va ser bo per al cinema i el nombre de sales?
Va tenir efectivament conseqüències positives per al cinema en una ciutat com Perpinyà; mentre va durar l'onada del porno, era negatiu perquè les altres pel·lícules no sortien. Però es van guanyar diners, es van construir més sales, els equipaments estaven al dia i Perpinyà ha estat sempre considerada com una bona ciutat pels distribuïdors. Però va durar dos anys i mig i el nostre grup té avui 102 anys, ha tingut un impacte marginal en la nostra història i sempre hem quedo sorprès de l'impacte que això ha deixat en el cap de la gent.
Quan va començar l'interès de la família Font pel cinema?
El 1905 a Barcelona, amb el rebesavi i l'avi que van descobrir el cinema i van construir el cinema El Marítim. Tenien un bar restaurant a la Barceloneta i projectaven imatges animades a la sala de darrere; van creure en el cinema, van creure que allò no era només una atracció i que duraria.
Però van deixar Barcelona?
El 1910 l'avi, Joan Font, va decidir anar-se'n a França, va considerar que la situació econòmica no era bona a Espanya i que guanyaria més diners a França. Va anar a Perpinyà, a Montpeller, a Marsella, a Lió, a París. Hi ha una llegenda que diu que es va trobar amb els germans Lumière, no en tenim cap prova però el que sabem segur (perquè en tinc una fotografia) és que ell ja va ser al primer congrés d'explotadors de sales de cinema de França, el 1910; o sigui que, per a algú que no parlava gaire bé el francès, es va espavilar.
I a Perpinyà?
A l'edat de 25 anys l'avi va comprar un terreny al peu de les muralles de Perpinyà i va crear dos anys més tard el cinema Castillet, el primer de Perpinyà (va obrir el 7 novembre del 1911), que quedaria com el cinema número 1. Va haver-hi crítiques, es va parlar d'un edifici símbol del mal gust espanyol, deien que s'assemblava a un hospital psiquiàtric. Ha acabat sent i continua essent el primer lloc de divertiment de Perpinyà i ara està inscrit com a monument històric. Va ser un èxit immediat tot i una campanya de premsa força negativa. El 1924 el Castillet ja estava pagat i va crear un altre cinema, el Nouveau Théatre.
Quina mena d'empresari era aquest avi?
Era tossut, molt treballador, no deixava anar res. Tenia relacions molt tenses amb els distribuïdors de pel·lícules. No només tenia el monopoli a Perpinyà, també exigia que els films arribessin més tard als pobles del voltant. Les companyies de distribució americanes, per trencar aquest monopoli, van ajudar uns competidors (uns parisencs) a instal·lar-se a Perpinyà i per això es va crear el 1927 Les Deux Salles, que durant anys va ser l'únic competidor. L'avi també va cometre errors: va refusar el film de Blancaneu (no acceptava les condicions del distribuïdor) i no va tenir Sissí, emperadriu, que van ser uns èxits decisius per a la competència. A causa de les males relacions amb els distribuïdors americans, al Castillet no hi va haver cap pel·lícula de Walt Disney fins al 1986.
Però el grup no es limitava a Perpinyà?
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial van arribar totes les pel·lícules americanes i el cinema va anar molt fort; entre el 1946 i els anys seixanta va ser l'època d'or per a la família Font. Sota la tutela de l'avi Joan i des de Perpinyà, els seus fills es van dedicar al cinema. Louis se'n va anar a Marsella i va crear el cinema més gran d'aquella regió, el Rex, 2.000 places; també hi va tenir dos cinemes més, el Vox i el Phocéa, i va esdevenir president del sindicat (ho van arreglar perquè no podia ser-ho, era estranger). Tenia molt poder, ja que de Cervera (al Rosselló) a Menton (Provença) no es projectava cap pel·lícula sense el seu acord. Van continuar comprant un cinema a Canes, el Majestic. Als seixanta va arribar la televisió i les coses van canviar. Però a més Louis va morir el 67 i la família va vendre els cinemes de Marsella i Canes i es va replegar a Perpinyà amb l'avi, el meu altre oncle Pierre i el meu pare, Antoine. És una mena de retrocés i encara avui em costa d'entendre com un grup tan fort en el món del cinema es va poder vendre un cinema a Canes. No ho entenc, és com si algú que es dedica al vi es ven un château a la regió de Bordeus.
Per això vau decidir seguir amb el negoci familiar?
Jo havia estudiat ciències econòmiques a París, sempre havia dit que no volia dedicar-me al negoci familiar i que no volia ser amo, per ideologia. Però el 83 la família es va vendre el cinema Nouveau Théatre a Perpinyà, i com que vaig veure que s'ho estava venent tot, vaig tornar i m'hi vaig posar. Al principi vaig tenir problemes amb el meu oncle per les meves idees polítiques [per ser militant del partit d'esquerres PSU]. Vam fer una mena de pacte, vam crear una societat a mitges amb la família i vaig comprar el cinema Le Paris, però era competidor del Castillet. Amb la mort de l'oncle, jo i la meva germana vam passar a dirigir la societat, fèiem la vida impossible a alguns competidors, uns altres van plegar, i des del 1991 tornem a tenir el monopoli dels cinemes a Perpinyà. El 2003 vam obrir el complex Mega Castillet, que avui té 14 sales a més de les 7 al centre de la ciutat. Tornem a ser sols a Perpinyà tot i que tinc un soci; fins i tot és més que un soci perquè li he proposat l'alternança: fins fa un any jo era el president de la societat i, ell, el director, ara ens hem intercanviat els càrrecs.
I com l'avi, no en feu prou amb Perpinyà.
El grup té avui un volum de negocis d'uns 12,4 milions d'euros. Hem anat fent coses: a Port Leucata, Frontinhan, Yerres, Ballaruc, Seta, Épernay (7 sales), Boussy-Saint-Antoine (5 sales), París, Saint Lo (9 sales). A Cholet hem creat un múltiplex (9 sales), hem enfonsat l'únic competidor que hi havia però hem duplicat el nombre d'entrades de cinema venudes d'aquella ciutat, passant de 180.000 a 360.000. I de pas hem comprat un cinema a Canes i ara participem en un projecte d'un complex de 12 sales i un de 6 a Canes, un altre de 6 a Frontinhan i, el més important, acabem de guanyar el concurs per fer 7 sales a París, a Batignoles. Ha fet bastant soroll perquè a París no entenen que sigui gent de Perpinyà que hagi guanyat aquest concurs, és important, són 1.300 butaques i 13 milions d'inversió.
No deien que el cinema s'estava morint?
És cert que el cinema està atacat per tots costats com mai abans ho havia estat: pirateig, poder adquisitiu a la baixa i, doncs, més pirateig encara, el DVD, el Blu-ray, terminis cada vegada més curts a la sortida de les pel·lícules en DVD... Tot i això a França ens diuen que el cinema progressa. El que passa és que als establiments que es mantenen com eren van perdent entre el 3 i el 5 per cent cada any. La progressió a escala nacional es deu als nous establiments. Quan en una ciutat teníem quatre sales de l'edat mitjana i les substituïm per nou sales amb digital i 3D, és normal que es progressi. Però tret d'això perdem per tots costats i ningú és capaç de dir-nos quantes entrades més faríem si tinguéssim sis mesos més de sala abans no surtin els DVD i si no hi hagués les descarregues d'internet. Llavors veuríem si realment el cinema va bé.
També deien que el model dels complexos de cinemes multisala estava acabat?
Contràriament al que creuen els poders públics, la gent el que vol són més sales, i com més sales té més contenta està. A França han decidit que no deixarien fer cap complex de més de 18 sales i és un error. Si volem que hi hagi diversitat cal donar pantalles. Si només disposem de tres pantalles només passaran les tres pel·lícules que venen més, les superproduccions. Si tenim 18 pantalles passarem pel·lícules europees, asiàtiques, africanes o sud-americanes. L'altre punt és que cal facilitar l'oferta al consumidor: no cal fer quatre sessions diàries d'una pel·lícula d'èxit, cal passar-la cada hora i per això cal sales. El cinema ha de ser a qualsevol hora i sense espera, amb pàrquing gratuït i fàcil d'accés.
Quina és la clau de l'èxit dels seus cinemes?
Crec que tenim millors pel·lícules que els altres. Privilegiem sempre l'acció a llarg termini davant la rendibilitat a curt termini. No serveix de res voler imposar un film, però deixar-lo temps en cartellera encara que la gent no n'hagi sentit a parlar gaire fa que la gent a qui li agradarà aquella pel·lícula torni. Cal donar la possibilitat a la gent de veure les pel·lícules que li agraden i les que agraden no són necessàriament les més estúpides, contràriament al que es diu. Hi ha films que són productes de consum immediat (fan el 95 per cent de les entrades en les primeres setmanes), d'altres només fan el 40 o 50 per cent de les seves entrades en les tres primeres setmanes.
I centres comercials?
Sí, són llocs de vida amb restaurants i centres comercials. Pot agradar o no, però ningú demana que es tanqui Carrefour o Auchan, per què volen prohibir els complexos de cinema? Sobretot si no es fa una política a canvi. Si no hi ha el mercat només podrien fer-ho els poders públics. Malauradament per a aquest sector, el cinema és prescindible. És un mercat en què només hi ha oferta, no hi ha una demanda. Si en un poble no hi ha cinema ningú en demana i no es farà una manifestació perquè n'hi hagi.
Es planteja obrir cinemes a la Catalunya del sud?
No, al sud ara mateix amb la crisi i tal com està l'IVA ni m'ho plantejo. Crec que hi ha un perill enorme ara mateix per al cinema a l'Estat espanyol. Però hi ha tants problemes a Espanya avui que deuen considerar que el del cinema no és el més greu. El que veig a Catalunya i Espanya és que no hi ha cap política per al cinema, no hi ha recursos i amb les polítiques del liberalisme s'ha decidit que no n'hi hauria.
Quina relació té avui amb Catalunya, hi té família?
No, ja no tenim família al sud; o van venir a Perpinyà o no van tenir fills. Segurament tenim parents per aliança però amb qui no hem tractat mai. Tenim rastres de la família Font a Barcelona el 1400. Jo i la meva germana som els primers de la nissaga nascuts fora de Barcelona, a Perpinyà. La meva germana ara està instal·lada a Platja d'Aro, acabem de comprar un pis a Barcelona i em fa feliç, crec que el cercle està tancat. Parlo molt malament el català però l'entenc i els meus fills que han estudiat a La Bressola el parlen perfectament.
Es veuen films en català a Perpinyà?
Pocs, ho hem fet i m'agradaria fer-ho més; en part tenim un problema de reglamentació francesa: no podem projectar un film si la llengua francesa no hi és present. No puc per exemple projectar una pel·lícula en versió original anglesa i subtítols en català, hauria de posar-hi també subtítols en francès.
I la dificultat per tenir cinema en català a la Catalunya del sud?
Els Estats Units voldrien que el món sencer parlés anglès. Els distribuïdors americans no s'haurien d'oposar a la política de normalització, al contrari, haurien de demanar ajudes argumentant que contribuiran a la normalització lingüística.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.