cultura

VICENT ARLANDIS

CREADOR, GUIONISTA I PRODUCTOR D'ANIMACIÓ

“L'animació no és Almodóvar però té més pes industrial”

A Canal 9 jo també vaig callar: em van censurar un episodi d'una sèrie sobre Benidorm
L'animació per a adults en català és l'assignatura pendent?
A Catalunya, i en general a l'Estat i a Europa, s'ha fet molt poca cosa. I el poc que s'ha fet sempre és percebut com a underground. He fet dues sèries: 240, el nen clònic i Benvinguts a Patatamón. També hi ha el cas d'Arròs covat, que està dirigit a un públic més generacional, un perfil del canal 33. I Família.cat és un primer intent de fer un gènere conegut i que funciona –la comèdia de situació familiar amb referents com Los Simpsons o Padre de familia– però des d'una perspectiva catalana. Que sigui per a adults no vol dir que sigui violenta o sexual, sinó que ho pot entendre un grup de població més ampli. L'altre és que s'emeti en un horari que arribi a aquest públic. Si és un producte americà, no tenim problemes, s'emet en horari de màxima audiència; quan és d'aquí hi ha prejudicis perquè es conceptualitza com una cosa més alternativa.
Costa trencar aquests prejudicis?
Es va avançant. TV3 hi ha fet algunes apostes. Però encara s'han de trencar inèrcies. Al capdavall, l'animació és un format com qualsevol altre per contar històries. Tradicionalment ha estat per a nens i aquí encara s'hi identifica molt. Però els americans, que de seguida fan negoci amb tot, quan va sorgir l'animació per a adults com un fenomen contracultural, ho van reconvertir en producte televisiu familiar. Són més puritans però no en qüestions d'entreteniment.
L'animació resisteix millor la crisi? És encara el motor audiovisual?
Hi ha moltes dificultats, en general. No hi ha diners. El bo de l'animació és que és un sector exportador, és molt més internacional, sobretot si és un producte no marcat culturalment, com ara la sèrie per excel·lència: Les tres bessones. El sector està trontollant però té aquesta sortida a l'exterior més fàcil.
Les tres bessones ha estat el gran èxit. I després, s'ha fet res més?
S'han fet més coses i s'estan venent. Hi ha moltes petites empreses –o no tan petites– que fan molta feina exportadora, com ara Tomavistas, que coprodueix amb la BBC, i Imira. L'animació infantil està orientada a coproduccions internacionals.
Ha deixat de ser la ventafocs de l'audiovisual?
Sí que ha sigut el sector menor perquè l'important sempre s'ha considerat el cinema o sèries de ficció de cert nivell. El Ministeri de Cultura havia començat a posar diners en animació però amb les retallades n'ha prescindit i ha mantingut el cinema. L'animació no és Almodóvar però industrialment té més pes.
Ara més que mai, per tirar endavant un projecte, cal ser diferent?
Abans, quan hi havia diners, podies arriscar-te amb més lleugeresa, i ara el risc continua sent necessari per la competència i per la globalització, però el projecte és pensa com un tot: no és només la sèrie d'animació, és també un videojoc, el marxandatge... Hi ha més exigència, des de totes dues bandes.
Com a valencià, primer es va quedar sense TV3 i ara, sense Canal 9.
És terrible. És com un autodecret de Nova Planta. Perquè és fals que sigui o la tele o llits hospitalaris. Qui ha buidat econòmicament Canal 9 és el PP. Sempre l'ha menyspreat i mai ha tingut interès a fer complir el mandat estatutari: una tele de qualitat, en valencià. I el tema judicial els ha anat de perles. Que no diguin que és pels diners; és perquè no volen cap tret identitari. No tenim cap mitjà que cohesioni el territori. És un projecte d'extermini, un genocidi. Ja era buit de contingut, però com a mínim a Canal 9 hi veies notícies del teu poble.
També és trist les mentides que denuncien els periodistes. La rebel·lió no podia començar abans?
La gent callava i acatava. Jo també. Vaig fer una sèrie documental per a Canal 9, com un Vides privades a la valenciana. I ens van censurar l'episodi de Benidorm. Mai es va emetre amb l'amenaça d'aturar la producció i d'acomiadar tot l'equip. Jo era el director i vaig callar perquè no volia acomiadar vint persones... Era una sèrie un pèl satírica però positiva, amb aquest humor valencià nostre. Esperaven un publireportatge de Benidorm i ho vam tractar al mateix nivell que parlàvem de Xàtiva, Alcoi... i ens van dir que com gosàvem atacar la joia de la corona del País Valencià!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.