Sota l'ombra d'Escòcia

Gal·les, un territori situat a l'oest de la Gran Bretanya, veu amb admiració els processos independentistes que han consolidat Escòcia i Catalunya. Amb una llengua pròpia que s'ensenya a les escoles –en tres nivells diferents, que van des del 100% en gal·lès fins a una assignatura més dins d'un sistema tot en anglès–, amb partits inequívocament independentistes i amb seleccions nacionals –la de rugbi i la de futbol són les més seguides–, el nacionalisme gal·lès no acaba d'arribar a la gran majoria de la societat.

Una de les raons que dóna Simon Brooks, un dels reconeguts acadèmics participants en el seminari, s'hauria d'anar a buscar al segle XIX i té a veure amb les elits de les ciutats de Gal·les, que veien amb bons ulls el discurs liberal i cosmopolita que en aquell moment venia la Gran Bretanya. Vertebrar la nació a través de la llengua tampoc va resultar una empresa fàcil. Lluitar contra el gegant mundial, contra la llengua que fa servir gairebé tothom, és una batalla perduda abans de començar. Aquest era l'objectiu d'un dels pares del nacionalisme gal·lès, Michael Daniel Jones, un pastor congregacionalista que al segle XIX va fundar una colònia gal·lesa a la Patagònia argentina amb l'objectiu de preservar l'idioma. Segons les últimes dades, encara hi ha més de 70.000 persones que viuen en aquesta colònia i entre 5.000 i 12.000 encara mantenen viu el seu idioma.

A Gal·les, la influència de l'anglès és un jou difícil de suportar. “És un miracle que el gaèlic encara es parli, sembla que hi ha gent que no ho valora, però té molt de mèrit”, afirma Brooks. La llengua pròpia de Gal·les és parlada habitualment per un 20% de la població, amb més implantació al nord i a l'oest del país i en els més entorns rurals. Tot i això, en ciutats més grans com ara Cardiff i Swansea cada vegada més gent el parla.

Els intel·lectuals reunits ahir a Barcelona reconeixen que a Gal·les no es poden comparar ni amb Escòcia ni Catalunya, però sí que detecten que la societat gal·lesa està més receptiva i vol informació sobre el què està passant. “El nacionalisme que es viu a Gal·les en aquest moment es podria comparar amb els nivells que hi ha a Galícia”, explica Alan Sandry, membre de l'Institut Europeu de les Identitats de la Universitat de Swansea i autor d'una recerca sobre el procés de descentralització del Regne Unit i al voltant del Partit Gal·lès. “La gent està molt interessada en el que passa entre Madrid i Catalunya.”

Sandry explica que la gent en parla, sobretot els estudiants. “Volen saber més pel que fa a les identitats”, hi afegeix. “Escòcia ens cau molt a la vora i tothom vol saber què passa, la BBC en parla molt i sobre Catalunya, també... perquè és a Europa.” Sandry és de l'opinió que en el referèndum que es farà a Escòcia l'any que ve el sí s'imposarà per una estreta diferència. I què passarà a Gal·les si Escòcia s'independitza? “Crec que llavors demanarem més autogovern.” Gal·les actualment té un parlament, l'Assembly, que pot fer lleis però que té un poder econòmic limitat. “Molta gent demana seguir les passes d'Escòcia; si ells demanen més poders, després nosaltres també ho demanarem”, explica Sandry. Aled Eirug, conseller estratègic de la mateixa universitat, creu que Gal·les encara té un llarg camí per recórrer per assemblar-se a Escòcia. “Primerament, Escòcia va tenir durant molts més anys institucions pròpies.” Sandry i Eirug consideren un error el comportament de Madrid respecte a les aspiracions de Catalunya de voler fer una consulta.“Madrid està cometent una estupidesa en no deixar votar els catalans”, va afirmar Eirug. “Catalunya serà independent aviat”, esgrimia de manera contundent Sandry.

El debat, organitzat pel grup de recerca en nacions, estats i sobiranies de la UPF i l'European Institute of Identities de la Universitat de Swansea, continuarà l'abril de l'any que ve a Gal·les. Serà llavors quan acadèmics catalans aniran a Gal·les a explicar l'origen, l'evolució i el futur del nacionalisme català. “L'objectiu de tot això és que després se'n pugui fer un llibre”, explica un dels organitzadors de la jornada, l'investigador Joan Esculies.