Renteu los plats

S'apropa el Nadal i cantarem a pulmó allò de «renteu los plats, renteu-los bé». Demanarem a la Marieta que hi posi sucre. Esperarem amb delit els presents que ens duran d'Orient. Mentre a Vilaplana, a la falda d'una Mussara aquests dies emblanquinada per la neu, els xiquets faran fressa perquè els Reis no es descuidin pas de fer-hi parada, els minairons en faran de les seves al Pirineu. La croada dels que confonen el laïcisme amb bandejar de l'escena pública qualsevol manifestació que ens connecti amb la transcendència no aconseguirà ofegar la màgia i el misteri del Nadal que emergeix cada solstici d'hivern a través de tradicions antiquíssimes tant d'arrels religioses com paganes. Creurem reals els diàlegs que mantenen els Tres Reis a la pel·lícula El cant dels ocells del magnífic i estrafolari Albert Serra. I començarem a fer la llista de les meravelles que desitgem viure el 2010. Un any en què Catalunya hauria de poder continuar gaudint de privilegis com la poesia de José Tomás, aquest mateix divendres el Parlament podria cometre una aberració que esperem que no s'arribi a consumar. Almenys sí que sabem que Fito Luri i Mishima ens obsequiaran amb nous discos i que Sílvia Pérez Cruz ja no només interpreta sinó que s'atreveix i amb èxit amb la composició, només cal escoltar la premiada versió del poema de Maria Mercè Marçal Covava l'ou de la mort blanca que ha musicat. Un 2010 en què al país hi continuaran proliferant els millors restaurants del món i en què caldrà insistir un cop més per aconseguir d'una vegada accedir al temple de Cala Montjoi on alimenten l'ànima dels comensals. I potser caldrà encomanar-nos a la llegenda d'Otger Cataló, el gos gànguil i els Nou Barons de la Fama per inflamar Catalunya de la moral de victòria que necessita perquè tot aquest brogir d'ara desemboqui definitivament en la llibertat.