Què menja el Nen Jesús?

De vegades riem o ens queixem del llenguatge críptic dels poetes, d'anacronismes o antonímies. Però aquests dies, repassant el cançoner popular nadalenc, Déu n'hi do els contrasentits que s'hi poden trobar. Sobretot en qüestions diguem-ne gastronòmiques. Una mica per alt enllà m'he dedicat a buscar, en el dit cançoner, els aliments que els pastors portaven a Betlem per al nadó. El que sobta més, sobretot tenint en compte que els jueus sempre han tingut prohibit el porc, és que un pastor, un tal Petit Vailet, porti al Nen Jesús una llarga llangonissa i una carmanyola plena de vi blanc. I la cançó no diu pas que fos per a Sant Josep o la Mare de Déu, no: explícitament diu que és per al nen acabat de néixer. Un nen acabat de néixer que rep, també, panses, figues, nous, olives, taronges de la Xina, un formatge que s'haurà de menjar molt sec, perquè el pastor li diu que és per quan sigui més grandet i tindrà força dentetes, etc. I encara, segons la cançó, les figues que li porten són verdes (el 25 de desembre!), però ja maduraran, si no és per Pasqua, serà pel Ram. Qui és el maco que ho entén, això?

Aquest dia, assajant amb el cor parroquial del meu poble, en parlàvem. No se m'acut altra raó per justificar (diguem-ho així) aquest sibaritisme fora de lloc, hora i edat, si no és creure que, quan van sorgir aquestes cançons populars, s'hi va voler posar tot el bo i millor que hi havia, que tot fos per al nen que acabava de néixer a Betlem, s'ho mereixia de sobres. I com que les cançons no diuen pas que el nen es mengés i begués tot el que li posaven a davant, es pot pensar que allò més important rau en la senzillesa i la bona voluntat de pastores i pastors que van anar a adorar-lo. Potser el que ens falta més avui: senzillesa i bona voluntat. Quines coses, eh?