Opinió

la tribuna

El cineasta de les dones iranianes

Jafar Panahi, el director d'«El cercle» i «Offside», ha estat detingut per la seva oposició al govern de la República Islàmica de l'Iran

Un fiscal diu que se l'arresta perquè ha comès un delicte. És un antic costum de les dictadures, negar les motivacions polítiques per les quals s'empresona els seus dissidents

Aviat farà quinze anys que, en la Quinzena de Realitzadors del festival de Canes, vaig descobrir la mirada d'un cineasta iranià a través dels ulls vius (i a vegades mig plorosos) d'una nena que vol recuperar uns diners, que han caigut en un mal forat i que estaven destinats a comprar un peix de colors, entre la indiferència i la incapacitat dels adults. El guió d'El globus blanc, títol d'aquesta pel·lícula que aleshores va obtenir a Canes la Càmera d'Or a la millor opera prima, és d'Abbas Kiarostami, el gran referent del cinema iranià, que un any abans havia presentat al mateix festival A través de les oliveres. L'ajudant de direcció d'aquest últim film va ser el mateix que va dirigir un any més tard El globus blanc i, ja sense la tutela evident de Kiarostami, dos anys després, El mirall, protagonitzada per una altra nena que, perduda a la ciutat de Teheran, de sobte es rebel·la dins del joc de la ficció i s'entossudeix a descobrir ella mateixa el camí de tornada a casa. Mentre l'actriu d'El mirall buscava orientar-se en el caos de la seva ciutat, una joveníssima cineasta iraniana, Samira Makhmalbaf, rodava La poma, en què unes germanes bessones realment existents (d'aquí que aquesta pel·lícula sigui una de les més originals formulacions de la proximitat i la tensió entre el documental i la ficció) aprenien a parlar i a caminar després que els seus pares, per evitar el contacte «contaminant» del món exterior, les haguessin confinat a l'interior de casa durant anys. És així que, a finals del segle XX i en el moment de la seva emergència i reconeixement internacional, el cinema iranià, mitjançant una nena decidida que travessa un mirall i unes bessones que passen del captiveri a la llibertat, semblava que volia metaforitzar que les dones iranianes intentaven crear el seu propi destí a la república islàmica del seu país.

L'any 2000, però, el director d'El globus blanc i El mirall va guanyar el Lleó d'Or a Venècia amb El cercle, en què la ciutat de Teheran és mostrada com un escenari terrorífic on s'exerceix una opressiva vigilància. Al començament del film, les quatre protagonistes surten de la presó, però, en tot moment, semblen condemnades a tornar-hi per la mateixa repressió contra les dones que va dur al seu tancament. D'aquesta repressió, però també de l'esperança en què l'energia rebel de les dones transformi la societat iraniana, va néixer uns anys després Offside, film a propòsit d'unes adolescents que, disfressades de nois, intenten entrar a l'estadi de Teheran per veure el partit classificatori per al mundial de futbol de l'any 2006 entre les seleccions de l'Iran i de Bahrain. Al director, que aleshores vivia a prop de l'estadi on la selecció de futbol iraniana s'entrenava, se li va acudir la idea de realitzar Offside quan la seva filla li va preguntar per què no podia acompanyar-lo a veure els entrenaments. El pare va explicar-li que les autoritats religioses prohibien a les dones entrar als camps de futbol amb l'argument que, vestits amb pantalons curts, els futbolistes van com si estiguessin nus. La nena, però, va insistir que volia veure els entrenaments. A l'entrada de l'estadi, però, li van prohibir l'accés. A les joves de Offside, quan es descobreix la seva disfressa masculina, també se'ls impedeix entrar. Més encara: les arresten i les tanquen en un edifici. La nena del director, espavilada com la d'El mirall, un dia va burlar la vigilància i va aconseguir entrar a l'estadi. No sé quina edat deu tenir, ara, però el cas és que una notícia recent afirma que va ser detinguda a la casa familiar juntament amb els pares i quinze persones més. El nom del director és Jafar Panahi, i és un gran cineasta que, pròxim a l'oposició iraniana, volia rodar una pel·lícula sobre la Revolta Verda arran de l'escàndol de les últimes eleccions presidencials a l'Iran. Ni El cercle ni Offside s'han pogut estrenar mai a l'Iran. I ara, s'impedeix que faci una altra pel·lícula detenint-lo. Un fiscal de l'estat ha afirmat que no se l'ha arrestat per motius polítics, sinó perquè ha comès un delicte. Quin delicte? És un antic costum de les dictadures negar les motivacions polítiques per les quals s'empresona els seus dissidents. Arran del fet, s'ha engegat una campanya internacional per l'alliberament de Panahi. Mentrestant, com planteja Salvador Montalt en el seu bloc de cinema a Vilaweb, no diu res el seu amic Abbas Kiarostami?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.