Una resposta contundent justa

És deplorable que les retallades econòmiques anunciades pel president del govern per reduir el dèficit públic se centrin a soscavar polítiques socials insubstituïbles. Una retallada de 600 milions d'euros en l'ajuda al desenvolupament és una pèssima notícia, perquè arriba quan les xifres de fam al món baten rècords històrics. Les persones més desfavorides, aquí i als països del Sud, són les que pateixen més la crisi, sense haver contribuït a provocar-la, i ara més que mai necessiten suport.

En països en què les famílies han de destinar el 80% de la renda a l'alimentació, una disminució en els ingressos suposa reduir el nombre d'àpats diaris, treure els nens de l'escola perquè treballin al camp o s'incorporin a la feina en sectors informals, o deixar de visitar un metge quan emmalalteixen. La retallada de l'ajuda al desenvolupament pot resultar catastròfica per a la vida de milions de persones d'aquests països.

Hi ha evidències aclaparadores que l'ajuda propicia veritables canvis en la vida de les persones. La lluita contra la sida, la malària i la tuberculosi comença a obtenir resultats. Més de 34 milions de nens i nenes s'han incorporat a l'escola en l'última dècada, gràcies a la combinació de l'esforç pressupostari dels mateixos governs, d'increments de l'ajuda al desenvolupament i de la condonació del deute extern. No obstant això, molts d'aquests èxits estan en risc d'esvair-se. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que, entre altres coses, proposen reduir a la meitat el nombre de persones que viuen en la misèria per a l'any 2015, estan lluny d'assolir-se, perquè els governs no s'han afanyat a complir les seves promeses. Els governs europeus no poden eludir la seva responsabilitat i han de buscar mesures alternatives per assegurar els fons per complir els seus compromisos. Les organitzacions socials clamen per l'establiment d'una taxa per a les transaccions financeres que gravi amb un 0,05% els moviments de capitals, i per la posada en marxa de mesures per castigar i evitar el forat negre de l'evasió fiscal a través dels paradisos fiscals. Aquestes mesures sí que són sostenibles en el temps, i transformen els desequilibris de l'economia en profunditat. Si els governs europeus i del G20 –i també l'Estat espanyol– no inclouen aquestes mesures en la resposta «contundent», serà totalment incomprensible que la crisi la paguin els més pobres.