Opinió

L'escaire

El paradís perdut

Tothom sol tenir algun paradís perdut, quan arriba a una certa edat. Són aquests territoris del record, generalment situats a la infantesa o la joventut, que conservem a temperatura constant i entre cotó fluix, perquè no es trenquin ni es marceixin. Els necessitem per viure els rigors de la maduresa o de la vellesa, per pensar que vam tenir dies més esplèndids, alegres i lluminosos. El record juga a favor nostre. Aquella enorme capacitat que té la memòria per polir el més cantellut del passat s'aplica a embellir el paradís. I així, agombolats per aquella calidesa amable, habitem una irrealitat. Mario Vargas Llosa té un paradís perdut que és la Barcelona dels últims anys del franquisme. És raonable perquè va ser en aquella Barcelona i gràcies al suport de l'editor Barral que va poder complir el somni de convertir-se en escriptor. Quan Vargas Llosa parla d'aquella Barcelona ho fa amb el to líric i escassament realista amb què es parla dels paradisos perduts. Ho va tornar a fer aquesta setmana en el discurs de recepció del Nobel de literatura, a Estocolm. Per a aquell xicot peruà, la Barcelona encara franquista era una meravella. No estalvia els grans adjectius: era cosmopolita, universal, estimulant per viure i treballar. Una ciutat fabulosa! Sí... Que ho preguntin als sindicalistes clandestins d'aleshores, que ho preguntin als activistes del catalanisme, que ho preguntin als que visitaven amb una certa regularitat la comissaria de Via Laietana, la meravella que era la Barcelona de llavors. Però tants caps, tants barrets i, per a Vargas, aquella Barcelona era el paradís. Qui el va destruir? La resposta del Nobel peruà és clara: el nacionalisme, que, a criteri seu, tal com va tornar a dir a Estocolm, és “provincià, de curta volada, excloent, retalla els horitzons intel·lectuals i dissimula en el seu si prejudicis ètnics”. Quan Vargas diu aquestes coses sempre hi ha gent per aquí que s'enfada. Però ho ha dit tantes vegades que ja no ve de nou. De tot hi ha d'haver... I, a més, siguem comprensius, és el seu paradís perdut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.