Opinió

Legals?

“L'Estat continua tenint
la paella pel mànec en el finançament. Els diners i la recaptació són seus, i disposa de la capacitat de dir com i quan reparteix bestretes”

L'estira-i-arronsa sobre el fons de competitivitat s'allarga. Com tantes altres reclamacions catalanes en finançament o competències, les discussions interminables, les mocions i contramocions parlamentàries, les declaracions i contradeclaracions de la classe política permeten omplir titulars fins que una altra polèmica substitueix l'anterior. La moció d'aquesta setmana al Congrés dels Diputats que pretenia reclamar el pagament d'una bestreta pel fons de competitivitat del 2011 era perfectament inútil, més enllà de visualitzar de nou l'absoluta submissió del PSC al PSOE. De fet, realment algú s'ha sorprès d'aquest vot?

La moció era inútil, perquè, encara que s'hagués aprovat, el Ministeri d'Economia la podria incomplir amb total tranquil·litat. De fet, l'Estat no té cap obligació legal de fer una bestreta pel fons de competitivitat. Només té l'obligació de fer efectiu el pagament a partir del juny del 2013, quan s'haurà liquidat l'exercici 2011. La llei del finançament aprovada la tardor del 2009 només obliga a fer bestretes per la resta de fons del sistema de finançament; i amb la liquidació definitiva, dos anys després, s'abona o es cobra la diferència si les bestretes no es corresponen amb la liquidació.

Curiosament, i malgrat no tenir-ne obligació, el 2009 i el 2010 sí que es va avançar aquest fons de competitivitat, i a més es va fer de manera molt generosa. La mateixa llei permetia, en una disposició transitòria, fer-ho també per a l'any 2011, però sense ser obligatori.

La dotació del fons de competitivitat està fixada per la llei en 2.572, 5 milions d'euros i s'actualitza d'acord amb el creixement anual dels ingressos tributaris de l'Estat. Aquest fons es reparteix entre totes les comunitats que en són beneficiàries, és a dir, les que, una vegada s'ha aplicat el sistema de finançament, queden per sota del finançament per càpita ajustat mitjà. De fet, fins que no hi hagi la liquidació definitiva del sistema aquest juny no sabrem amb total seguretat quines seran les comunitats beneficiàries. Però en principi es tracta de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, les Canàries i Madrid. Múrcia també apareix en algunes estimacions.

Bé, doncs el 2009 la Generalitat de Catalunya va cobrar 936 milions d'euros pel fons de competitivitat, un 70% dels 1.337 milions estimats per la Generalitat. I el 2010 va ingressar 1.000 milions d'euros, el 85% dels 1.176 milions estimats. Aquestes estimacions són molt probablement a l'alça. Els estudis econòmics publicats xifren en una forquilla entre 700 i 900 milions d'euros el que li tocaria a Catalunya d'aquest fons. Els famosos 1.450 milions d'euros, estimació de l'exconseller Castells per al 2011, semblen una xifra totalment fora de la realitat. Algú de debò pot creure que Catalunya cobrarà 1.450 milions d'un fons que per a totes les comunitats autònomes pot repartir uns 2.700 milions d'euros, amb un repartiment que calcularà l'Estat?

Però, bé en el darrer tram de la legislatura, l'anterior govern va poder inflar el pit amb unes estimacions de guanys del sistema de finançament considerables, que incloïen bestretes a l'alça (l'ajut del “govern amic” al PSC) i simulacions a partir d'estimacions de creixement de l'economia i dels ingressos tributaris totalment irreals. Aquest mes de juny, amb la primera liquidació del model, la corresponent a l'exercici 2009, Catalunya sabrà quants diners ha de retornar a l'Estat per les bestretes mal calculades del finançament i del fons de competitivitat del 2009. Això sí, en còmodes terminis, de 60 mesos.

De fet, amb el fons de competitivitat, l'Estat, collat per les institucions internacionals per reduir el dèficit públic de les administracions, fa una jugada molt cínica: dotar els 2.700 milions d'euros que hom calcula que es destinaran al fons de competitivitat per al 2011 als seus pressupostos, significava més despesa per a l'Estat i, per tant, serien 2.700 milions d'euros més de dèficit que acumularia l'estat. I què fa l'estat? A l'àmbit internacional, traspassa la responsabilitat de l'incompliment dels objectius de reducció del dèficit públic a les comunitats autònomes, per convertir-les en malbaratadores que no compleixen la reducció del dèficit pactada.

Legal? Sí, sens dubte, la legalitat espanyola, a la qual s'ha contribuït des de Catalunya, votant afirmativament un Estatut d'Autonomia on l'Estat continua tenint la paella pel mànec en el finançament, està del seu costat. Els diners i la recaptació són seus, i disposa de la capacitat de dir com i quan reparteix bestretes. El poder de negociació és exclusivament del govern espanyol. Mentrestant, ens podem entretenir amb mocions i resolucions...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.