Opinió

anàlisi

De cuiners a cambrers

La clau de l'èxit de l'emprenedor és tenir
un equip humà preparat
i altament motivat

El conseller Mas-Colell ho té clar: val més fer de cambrer que estar aturat. La temporada turística sembla que serà força bona i el resultat d'aquestes previsions és un increment de llocs de treball en el sector. Uns llocs de “poca qualificació i temporals” que hom en diu despectivament de “cambrers”. Dels catorze als disset anys vaig fer de cambrer, algunes vegades a temps complet i d'altres dedicant-hi tots els dies de festa i vacances escolars (i encara en guardo un gran record, de l'ofici), i en aquell temps l'ofici de cuiner no era pas més ben valorat que el de cambrer. Diria que el cambrer s'ha mantingut en la mateixa valoració social de sempre, baixa, i el de cuiner ha passat a la categoria de “creador de cultura”. Avui els cuiners estan en el top ten de les professions i la cuina és un recurs i un motiu emprat per l'alta literatura. El drama d'aquesta valoració social esbiaixada és que es creen molts somnis a joves (ara a les escoles d'hostaleria tothom somnia ser cuiner) i en el mercat laboral sempre hi ha molta més oferta de cambrers que no pas de cuiners.

Durant molts anys el nostre país s'ha anat desindustrialitzant i s'han anat traspassant llocs de treball de baixa qualificació cap a països emergents, amb la creença que només amb els d'alta qualificació en tindríem prou.

I el resultat és que tenim cinc milions d'aturats, bona part d'aquests poc o gens qualificats, i el mercat laboral mai tindrà treball per a ells. I el més sorprenent és que els països que han rebut el que nosaltres rebutjàvem ara són països emergents i tenen creixements econòmics espectaculars. Ben mirat potser seria millor tenir aquells llocs de treball que vam depreciar tan alegrement i no tenir tants aturats.

Ara podem cometre un altre error greu i és aquesta fal·lera de presentar i posar com a exemples només joves emprenedors 2.0. Joves que en les seves xerrades es presenten amb una estètica Silicon Valley (texans, esportives...) com a exemple per als joves. Normalment aquests “emprenedors” són pocs i jo no els trauré cap mèrit, al contrari! Més en tinguéssim! La majoria són gent que tenen el somni que un dia Google, Windows, Apple, Facebook, o qui sigui, s'enamori de la seva empresa i li pagui una milionada.

Res de diferent del que han fet molts empresaris de casa nostra els darrers 25 anys.

Aquesta setmana en un dinar que vaig fer amb un jove emprenedor de les comarques gironines, que fa uns quants anys va fundar una empresa i avui dóna feina a més de trenta persones, li feia aquesta reflexió d'aquests emprenedors 2.0 ja que ell és un empresari emprenedor de la vella economia. I precisament per això el seu cas té molt mèrit i m'explicaré. Em va dir que aquest any té un creixement de més d'un 10%; ell volia créixer un 20%, però el seu mèrit rau que tot el seu negoci és aquí a Catalunya, i, per tant, en un entorn de greu crisi econòmica i no podem dir que creix perquè ven a països que van bé.

El seu negoci no té res a veure amb el que se'n diu amb petulància nova economia. I quan li remarcava el seu mèrit li argumentava el valor que té créixer en un entorn de penúria econòmica com és la del seu mercat. El seu èxit és que sap que un pot vendre o fabricar productes d'alta tecnologia o de neteja, no importa. Ell no té cap producte que el faci diferent de la seva competència, que en té i molta.

El que sí que el fa diferent és una magnífica gestió empresarial, un boníssim equip humà i un gran servei al client. I haig de dir que ha aconseguit les tres coses tot i que el seu neguit d'emprenedor sempre el porta a ser més exigent i per tant cuida molt la formació de l'equip humà.

Un equip que no són cuiners (enginyers), són “cambrers”, però molt preparats i altament motivats. La clau del seu èxit. I si un dia ell o qualsevol del seu equip humà ha de fer una xerrada com a emprenedor, no esperin veure'l que es presenti a l'auditori amb texans i esportives. Els seus clients mereixen un respecte. Algú dirà que és la vella economia, jo diria que és la de sempre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.