Fonamentalisme dels budistes, també?

L'extrema religiositat del poble “myanmarès” ve d'antic. El budisme ja hi era al segle III a.C. i hui continua regint l'esdevenir individual i col·lectiu del país. Un dels àmbits més influït pels costums religiosos és el sexual; per descomptat, com s'esdevé arreu del món. A causa del pudor tradicional de la seua gent, és difícil obtenir-ne informació, però amb paciència se'n pot aconseguir. A Mawlamyine, ciutat on George Orwell va treballar per a la Policia Imperial Índia de 1922 a 1927 —abans de marxar ben fastiguejat—,un jove guia simpàtic i xerraire va aportar un munt d'informacions, com ara que el bon budista considera inadequat mantenir relacions sexuals amb la seua parella abans de casar-se. Cal, però, afegir que tot està permès llevat del coit. Des que es casen, a finals de la vintena o començaments de la trentena, el nombre de fills augmenta com les boletes d'un llarg rosari.

La visita d'una payàpot acabar sent una experiència extraordinària. Recorde l'estada en una a la vora del llac Inle. M'havia aixecat a trenc d'alba i hi vaig arribar després de dues hores dins una barca a motor, sota una pluja inesgotable, intensa i càlida. Jo no sé si foren els àpats vegetarians durant una “tirallonga” de dies, el trajecte de més de 10 hores el dia anterior amb un autobús destarotat, el color gris verdós de cel i aigües, l'eterna “cantarella” dels fidels agenollats davant una imatge del Buda o la meua predisposició envers país i gents, però el ben cert és que em va provocar un estat de “flotació” proper al desenganxament de tota materialitat que podria ser definit d'assaig del nirvana.

El mateix guia xerraire i simpàtic ja esmentat em va parlar de la vida quotidiana del monjo budista i em va convidar a visitar el SeindonMybayaKyaung, ancià monestir revestit de fosca fusta on elegància i silenci es combinen amb la discreta presència dels monjos que la hi habiten i des d'on la panoràmica de la ciutat és irrepetible. El guia va servir de traductor en la meua conversa amb l'abat, vell afable i receptiu interessat en la meua cultura i les meues activitats. Em va dir que la tasca central del monjo budista és aprendre a meditar, allargar-ne el temps a poc a poc i centrar-se exclusivament en l'observació de la pròpia respiració.

La paradoxa per a l'occidental —per al budista ho seria el que diu l'església catòlica i el que realment fa— és com pot compaginar una religió l'ascetisme i la despossessió total que defensa amb l'anhel suprem del seus seguidors —fins i tot els més pobres entre els pobres— per aixecar el major nombre possible de payàs luxoses i cobertes de pa d'or (del de debò); o com es pot meditar tant i, alhora, manifestar un tarannà tan passionalment “meridional” com el mediterrani; o, finalment, com es pot propugnar el distanciament de tot i, al mateix temps, atacar de manera ferotge minories com la rohingya, que professa l'islamisme, que no és reconeguda pel govern birmà, que fuig a països veïns, però que és retornada indefugiblement —pels acords presos pel govern de Myanmar i els estats veïns.

L'altre corrent ben popular de Myanmar és l'animisme, anterior al budisme. Està associat amb tossals, rius i llacs i està molt present en la vida quotidiana dels habitants. Els seus representants són els nat —el seu nom deriva del pali-sànscrit natha i significa senyor o guardià—, poderosos esperits que dominen llocs, persones i experiències. Les nat pwe, festes en honor d'aquestes “animetes”, són una manifestació excel·lent per conèixer la música birmana indígena, ja que serveix per atreure-les i, en conseqüència, hi té el protagonisme central. No sols vaig gaudir de la taungbyone nat pwe, sinó també de la celebrada al riu Ayeyarwady, al sud del país(prop d'on va viure Orwell), on els fidels banyen els nat.

Quant a la resta de religions, la seua influència és purament testimonial.