Societat

Irene Ballester

Directora del Festival "Miradas de MUjeres" al País Valencià

“Malauradament ens estan fent tornar a l'oblit i la misogínia ens invisibilitza”

Per a la directora del Festival “Miradas de mujeres” al País Valencià,sempre que hi ha crisi, les dones tornen a casa a fer de mares com es demostra amb el model de maternitat que vol imposar el ministre Gallardón

Irene Ballester Buigues (Alacant, 1979) ésllicenciada en Història de l'Art i doctora per la Universitat de València, amb un màster per la Universitat d'Alacant en Estudis Feministes i de Gènere. Té publicada la seua tesi doctoral sobre la duquessa d'Almodòvar i l'assaig “El cuerpo abierto: representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo” (Ed Trea, 2012). És professora de l'Espai d'Art Fotogràfic i directora del present Festival Miradas de Mujeres al País Valencià.

Sou una dona molt jove i ja directora del Festival Miradas de Mujeres...
La MAV (Mujeres en las Artes Visuales), associació de la qual sóc membre, em va proposar que dirigira la del País Valencià.
Què és la MAV?
Una associació sense ànim de lucre de vora 400 dones que pertanyem al sector de les arts. El nostre objectiu fonamental és visibilitzar el treball de les artistes i denunciar aquells espais i museus que no accepten una vertadera democràcia igualitària dins l'art.
S'hi percep un retrocés en les generacions de dones més joves pel que fa a la lluita per la igualtat?
Malauradament, estem tornant a l'oblit. Qui parla ja de Clara Campoamor, gràcies a la qual les dones podem votar? Oblidem que les dones formem part de la història i que la històrica misogínia ens invisibilitza. La crisi ho facilita. Sempre que hi ha crisi, les dones tornen a casa a fer de mares —què és sinó eixa maternitat que ens vol imposar el ministre Gallardón?— i es redueix el nostre espai de llibertat i lluita. I un llenguatge sempre masclista. No puc oblidar les paraules de Zapatero quan va suprimir el Ministeri d'Igualtat —“ara comença el moment vertader”—, és a dir, el moment en què els barons del PSOE es reunirien i governarien sense traves... I les dones, què? No formem part de la política? És una situació molt complicada la que ens està tocant viure a les dones.
Per què elegíreu la duquessa d'Almodòvar com a tema del vostre doctorat?
Durant la carrera els programes —certament patriarcals— no incloïen l'estudi del paper de la dona en les arts, però en una assignatura de doctorat impartida per la professora Pilar Pedraza, vaig sentir parlar per primer cop d'artistes com Orlan, Frida Kahlo i Ana Mendieta. Em va descobrir un món en què ja no he deixat d'indagar i que m'ha canviat la vida. Com que la meua tesina tractava sobre el patrimoni de la noblesa valenciana, no em va ser difícil “topar” amb Josepa Domenica Català de Valeriola, duquessa d'Almodòvar i baronessa de Xaló, Llíber i Gata, una aristòcrata valenciana de les més riques i cultes del país. Era molt avançada per a la seua època, sabia llegir i escriure, quan les dones aleshores no sabien ni signar. Encara que la casaren amb un cosí, va aconseguir l'anul·lació, que devia ser el divorci de l'època, i va poder viure lliurement i gaudir de les seues possessions sense estar sota el domini de cap home. Fou una figura molt interessant.
D'on naix el vostre interès pels estudis feministes i de gènere?
El món de l'art és la meua passió i jo volia saber què estaven fent les dones, perquè el nostre món ha estat sempre menystingut pel patriarcat. Un exemple és Frida Kahlo; segons els homes, era una dona que pintava perquè tenia temps lliure i el tenia perquè no havia tingut fills o no havia pogut...
I què estan fent les dones?
Moltíssimes coses i una xicoteta mostra és aquest Festival Miradas de mujeres. Enguany hem aconseguit ací 29 espais. Hem demostrat que les dones no sols pintem en el nostre temps lliure sinó que també realitzem performances, accions, etc.
Què hi ha al País Valencià quant als estudis feministes i de gènere?
L'Institut d'Estudis Feministes i de Gènere de la Universitat Jaume I funciona molt bé. I també és molt interessant el treball del Centre d'Estudis Feministes de la Universitat d'Alacant. De fet, totes dues participen en el Festival Miradas de Mujeres.
Tenen totes dues alguna cosa a envejar a les d'altres països, vós que n'heu conegut d'altres?
No, en absolut. La UJI, per exemple, du a terme nombrosos congressos i molts d'ells on line, la qual cosa permet d'estar en contacte amb tot el món.
Què és l'Espai d'Art Fotogràfic?
Hi faig classes d'història de la fotografia i de teoria de la imatge. és un plaer treballar amb el meu alumnat. Els conte que, quan fou descoberta la fotografia a començaments del segle XIX, tothom digué que era un art ideal per a les dones, perquè era fàcil de realitzar i, sobretot, sense eixir de casa...
Què són les “imatges extremes de la dona”?
Imatges molt fortes que la mostren sense cap restricció patriarcal. Exemples en serien “La columna rota” de Frida Kahlo i “El ángel de la anatomía” de Leonor Fini. Per primer cop, dues dones passaven de ser objectes de gaudi masculí per a esdevenir subjectes que obren el seu cos per mostrar allò que els interessa i que és tabú per al patriarcat: la sang menstrual, l'avortament, la situació de les dones dins la llar...
Esteu especialitzada en art i feminisme a l'Amèrica Llatina. Com hi està la situació?
Llatinoamèrica és una part del continent on la performance està molt present, perquè les persones han hagut de lluitar per aconseguir els seus drets i eixir al carrer... La performance activista hi està molt més present que ací. Moltes artistes utilitzen el seu cos per a criticar, demanar, exigir... com Regina José Galindo, una mostra de la qual es pot visitar fins al 4 de maig a l'espai La Senieta de Teulada-Moraira.
Els estudis sobre feminisme i de gènere hi són pioners, ja que se'ls hi dóna molt de suport.Tanmateix, no és un subcontinent fàcil, perquè les dones estan doblement discriminades, per dones i pel color de la pell. Com més melanina tenen, més interioritzat tenen un sentiment d'inferioritat social i cultural.
Què ens podeu dir com a comissària de l'exposició “VirginumVirginis” del col·lectiu Art al Quadrat dins el Festival Miradas de Mujeres?
Estarà a La Llotgeta de València fins al 4 de maig. Les germanes bessones Mònica i Gemma de Rey Jordà han fet unes fotografies en les quals, en compte de la Mare de Déu, apareix el Pare de Déu. Hi reflexionen sobre el paper de la Verge Maria en la nostra cultura, tot destacant-ne la puresa —vinculada al cos de la dona—, la tendresa... tan contràries a Lilith o Eva, les pecadores, les culpables que nosaltres parim amb dolor... Encara recorde la visita de Benet XVI a la Sagrada Família; s'hi va veure clarament la posició de la dona dins l'església: les monges eren les que netejaven. El que ens diu “Art al Quadrat” és que hi ha massa verges expandides.
També heu treballat la temàtica feminista i de gènere al Carib colombià.
Sí, vaig estar dos cursos treballant-hi. Hi ha les artistes Alexa Cuesta Flores i Elena Martín Franco, que tenen un art molt intens i reivindicatiuque destaca la diferència respecte de la resta del continent i la seua multiplicitat.
Què són les”seduccions feministes”?
Es un tema complex. Les dones hi apareixen representades com a subjectesperquè tenen molt a dir, com ens recorda la teòrica Judith Butler, i que hem de fer-ho amb les nostres paraules i seduccions i no per al plaer masculí.
Podríeu donar-nos un exemple de dona com a objecte i com a subjecte de seducció?
Com a objecte, “La Venus de l'espill” de Velázquez i “La maja desnuda” de Goya. Formen part de l'imaginari masculí col·lectiu del que han de ser les dones.
Com a subjecte, !La columna rota” de Frida Kahlo, que apareix nua perquè vol mostrar-nos el seu dolor.
Com s'apliquen la combativitat i la resistència a imatges extremes?
Amb la visibilització de la problemàtica femenina(tracta de blanques, assassinats, feminització...).L'artista mexicana Lorena Wolfer va crear una performance sobre les dones assassinades de Juárez. Hi apareix tombada sobre un llit de la morgue i, mentre una veu en off va dient el nom i cognoms de 50 dones assassinades, ella va marcant-se al cos amb un punxó les pallisses, els trets, els colps... que els pegaren fins a la mort.
També heu estat en l'exposició “In-Out House, circuitos de genero y de violencia en la era tecnológica”(2012).
Fou un projecte de Mon Monleón, a la UPV, que mostrava que la tecnologia és una eina d'apoderament per a les dones que ens pot permetre denunciar la violència de gènere.
Centrem-nos en el Festival Miradas de Mujeres.
Estem enguany en la 3a. edició. La finalitat és mostrar el treball de les dones en una societat suposadament democràtica on la majoria d'exposicions són comissariades per homes, la majoria de crítics d'art són homes i els únics que solen tenir un espai per a exposar són homes... en un món en què la majoria de llicenciades en l'àmbit artístic són dones. El festival pretén implicar la societat en la lluita per la igualtat i ho fem en març per centrar-nos en el dia 8.
Creieu que hi ha hagut canvis en el camí per la igualtat?
Després de saber que moltes obres d'art importants eren realitzades per dones, però signades pels seus pares, germans, marits, fills... I això no se sap, no es diu... Sols al Museu de la Dona de la ciutat de Washington (Estats Units).
Vull ser positiva i pensar que les coses estan canviant, però malauradament si espais com Miradas són necessaris serà perquè eixa igualtat no existeix.
Què és el feminicidi?
L'últim graó d'una successió d'actes dins la violència de gènere, és a dir, la mort de la dona per ser dona.No estem davant d'un simple assassinat, sinó d'una aniquilació sistemàtica de la dona per ser-ho amb tota la implicació que suposa, que és donar a entendre que l'home és superior.
El terme fou encunyat per MarcelaLagarde, feminista mexicana. Es tracta d'una castellanització de l'anglicisme feminicide.
Implica una manca d'interès de la societat en general i de la justícia en particular per la situació de la dona.
Com projecta la dona artista aqueix feminicidi?
Visivilitzant-lo a través d'imatges extremes.
I els homes?
Pense en “El rapte de les Sabines”: com a botins, passives, delicades, belles, sensuals... Mentre ells apareixen com a virils, masculins, guerrers...
Quin és el projecte més immediat després del Festival?
Un curs a la UJI els dies 5, 6 i 7 de maig: “Cuerpos abiertos e imágenes extremas: arte y feminismo en América Latina”.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia