Tres campanyes arqueològiques a Reus destapen vestigis prehistòrics i romans
Les actuacions s'han dut a terme en tres llocs del terme dels quals ja se sabia l'interès arqueològic
Les tres campanyes d'excavacions tenen en comú que s'han realitzat en una gran àrea contínua i que a grans trets, s'estén des de la carretera de Constantí fins al límit amb la Canonja. És una zona amb un potencial arqueològic conegut, ha indicat el director dels serveis territorials de Cultura, Adam Manyé, pels treballs de fa anys del doctor Salvador Vilaseca i de posteriors que hi han efectuat els arqueòlegs. Treballs que van permetre trobar i documentar vestigis prehistòrics i romans.
Pels antecedents que ofereix el territori, doncs, qualsevol obra d'envergadura que s'hi hagi de fer requereix un seguiment arqueològic. A l'aeroport, el juny de 2007, quan s'hi duien a terme el moviment de terres per començar les obres de construcció de la nova terminal i l'ampliació de l'aparcament, una arqueòloga va vigilar les actuacions a peu d'obra, sense que hi detectés cap resta arqueològica. No ha passat així en una segona intervenció, que encara dura, en què els arqueòlegs de l'empresa Codex han trobat diverses restes del neolític tardà, com fons de cabanes i estructures enfonsades (sitges i dipòsits).
Però la sorpresa l'ha donat una altra excavació a uns pocs quilòmetres al sud de l'aeroport, en concret als terrenys que Reus aporta a la Centre Integral de Mercaderies del Camp, una intervenció ja acabada. Com en els terrenys de l'aeroport, també s'hi va trobar una trentena d'estructures del neolític però, a més, va sorgir una peça singular: fragments d'una peça d'aixovar, probablement d'un braçalet, que s'havia fabricat amb marbre. El braçalet s'ha reconstruït al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus i el seu director, Jaume Massó, explica que és relativament insòlit perquè normalment les joies i ornaments prehistòrics estan fets de petxines i altres materials d'origen orgànic: «Però hi ha més casos d'elements de marbre que demostren que a finals del Neolític ja hi havia un comerç mediterrani i els productes ja circulaven. Podríem assegurar que aquesta peça de marbre provenia d'Itàlia.»
En aquests moments, la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat haurà de concretar quin tractament es donarà a les restes trobades al Centre Integral de Mercaderies, tot i que el cobriment per a una millor conservació sembla que serà la solució que al final s'adoptarà.
Inhumacions romanes al Pi del Burgar
La troballa arqueològica més nova es va produir fa pocs dies al camí de Valls, on s'està construint el col·legi institut Pi del Burgar. Es tracta dels ossos d'una noia i un nen, que van ser inhumats en una sitja. Al lloc ja s'havien trobat i documentat, l'any 1947, restes humanes, de paviment i de ceràmica romànica. Però va ser ara, amb les obres del col·legi, que es va extraure el paviment i a sota va aparèixer la sitja amb les restes humanes en el seu interior: «No és un cas insòlit. Tot i que els romans inhumaven en sepulcres, no és estrany que apareguin enterraments en pous i sitges», segons Jaume Massó, director del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. També al camí de Valls, als voltants del Mas Pintat, van aparèixer a començaments del segle XX enterraments romans. I lluny de la zona, al Mas de Valls de la partida de Porpres, unes excavacions dels anys 1934 i 1935 van posar al descobert les restes de set enterraments de l'època romana. De manera provisional, s'han datat les restes del Pi del Burgar al segle IVdC, una datació que s'ha aconseguit per les dades que ha aportat el paviment que ocultava la sitja. Massó explica que les restes dels dos cossos estan molt ben col·locades, tot i que els ossos estan molt trencats. La noia està en posició fetal i amb un dels braços agafa el nen. També matisa que és prematur parlar de les possibles causes de la mort dels dos joves i l'edat que tenien.