Salmond, l'hora de la veritat

L'hora de la veritat per al camí de la independència d'Escòcia guiat pel primer ministre, Alex Salmond, i l'executiu format per l'SNP (Partit Nacional Escocès) arribarà dijous d'aquesta setmana. Els escocesos ens porten, als catalans, dues o tres dècades d'avantatge, fins que un partit independentista i d'ordre s'ha situat al capdavant del govern. Si comparem les trajectòries de l'SNP i ERC, trobarem moltíssimes similituds, entre les quals, molta hegemonia electoral dels laboristes, molts corrents d'opinió, dissidències i escissions dintre del partit independentista (per les urgències històriques i per la manca de cultura de govern), moltes contradiccions (derivades de la compaginació entre la gradualitat institucional i l'ortodòxia ideològica), molt nedar a contracorrent... Però un bon dia del 2007 l'SNP va obtenir la majoria simple a Holyrood (Parlament d'Escòcia) i amb el suport de dos diputats Verds (que a Escòcia també són independentistes, no com a Catalunya), Salmond va poder formar govern i governa des d'aleshores. Què va passar perquè una Escòcia laborista des de sempre es convertís en una Escòcia independentista? Probablement va ser el resultat lògic d'una tendència que s'anava bastint des de feia dècades. El mateix que passarà a Catalunya en un període d'anys incert, però cada vegada més pròxim. D'aleshores ençà (des del 2007) els resultats electorals i els sondejos no deixen de ser favorables a l'SNP, que amb dades d'una enquesta d'opinió efectuada entre els dies 26 i 28 d'agost, se situa en el 34% dels suports (27% els laboristes). Des del mateix moment en què va arribar al govern, Salmond va anunciar un referèndum per la independència d'escòcia el 2010. Durant dos anys s'ha estat celebrant un gran debat ciutadà, impulsat pel mateix govern, sobre el futur d'Escòcia. I aquest dijous (3 de setembre), Salmond presenta a Holyrood el paquet de lleis per al pròxim curs parlamentari (13 projectes de llei de caràcter social i un projecte de llei sobre el referèndum per a la independència, a celebrar durant el 2010). Òbviament, laboristes i conservadors estan alarmats i han posat (especialment des de Westminster, Parlament del Regne Unit) tota la carn a la graella per tal d'impedir que el projecte de llei prosperi. L'independentisme sociològic, tanmateix, sembla imparable, i posar-s'hi en contra podria suposar derrotes electorals futures, impensables en altres moments per als unionistes. Caldrà veure també el paper que fan els liberals demòcrates, més ambigus en la qüestió nacional.