Política

EUSEBI AYENSA

FILÒLEG I ESTUDIÓS DEL LLEGAT CATALÀ A GRÈCIA

“Els catalans tenien fama de bruts i violents a Grècia”

“L'etapa menys coneguda de l'empremta catalana en terres gregues és quan s'hi estableixen durant prop de 80 anys”

“Els grecs diuen que si els turcs no van poder amb ells en quatre segles, no ho farà ara la Merkel”

“Sempre han conservat la llengua i la religió”

“Syriza és avui l'única esquerra viable per governar”

Llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb menció de Doctor Europeu, Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) és acadèmic de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Del 2007 al 2012, va dirigir l'Institut Cervantes d'Atenes, fins que va ser cessat després d'una denúncia per prevaricació i falsedat documental. La justícia en van arxivar el cas el juny passat. Ha publicat treballs sobre la presència almogàver a Grècia al segle XIV i sobre com ha perviscut en la literatura i el folklore grecs. Ayensa treballa ara en un camp d'aprenentatge a les ruïnes d'Empúries, que no deixa de ser un trosset de terra grega.

Què passa quan els almogàvers deixen de guerrejar? A cavall entre l'assaig i el
relat de viatges, Els catalans a Grècia és un estudi amè i revelador que neix de la revisió del treball d'Antoni Rubió i Lluch sobre els ducats catalans i l'expedició almogàver per part de l'exdirector de l'Institut Cervantes d'Atenes, Eusebi Ayensa. Bon coneixedor de la petjada catalana en terra grega, el filòleg figuerenc ha recopilat les úniques restes monumentals que es conserven del pas almogàver per la Mediterrània oriental: les torres i els castells.

Els catalans van a Grècia a fer la guerra i s'hi queden a viure?
Els almogàvers eren mercenaris que l'emperador bizantí necessitava en la lluita contra els turcs. Però ells no distingien entre grecs i turcs, entraven a sac a les poblacions... Van acabar sent un problema per a l'imperi, que n'acabaria assassinant el líder, Roger de Flor. Aleshores, els catalans van anar fugint fins que el 1311 té lloc la batalla d'Halmirós. A partir d'aquí, s'estableixen al ducat d'Atenes i després a Neopàtria, l'illa d'Eguina i Eubea. Aquest és el període menys conegut de l'empremta catalana a Grècia.
Per què no es coneix gaire?
Les grans gestes catalanes surten a la historiografia bizantina, a la literatura catalana del XIX i en novel·les recents com Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, de Francesc Puigpelat. Però un cop els catalans arriben a Atenes, els historiadors bizantins ja no se n'ocupen. Ja no són un perill. Entre cometes, es civilitzen i, durant gairebé 80 anys, sobreviuen als atacs dels altres pobladors: grecs, venecians...
Com era l'etapa sedentària?
Doncs molt imbricada amb la població grega.
Hi havia matrimonis mixtes?
Estaven prohibits però n'hi havia, i hi havia fills bilingües.
Com s'organitzen?
Els catalans arriben a Atenes on tenen una ordre administratiu amb una mínima vida cultural. No era un república de lladres com han dit alguns historiadors, sinó un ducat medieval. Cal recordar l'elogi de l'Acròpolis de Pere el Cerimoniós: “La pus richa joia que al mon sia”.
Es va col·locar una placa amb aquests mots a l'Acròpolis quan vostè dirigia el Cervantes...
Dins de l'Acròpolis hi havia, al segle XIV, un palau construït pels francs en què els catalans van fixar no només la residència del duc, sinó també la cancelleria, una capella i la torre de l'homenatge. En un moment com l'actual, Catalunya no pot oblidar les arrels mediterrànies. Jo he viscut a Grècia i m'hi sento com a casa.
Però els catalans arrosseguem fama de bruts, oi?
La meva tesi anava sobre el record dels catalans en el folklore grec i el 95% de refranys són negatius, com ho eren pels francs i pels turcs. Fama de violents i de bruts? Sí. Els almogàvers eren soldats d'infanteria i deurien ser uns arreplegats de ca l'ample. A més, a Neopàtria va haver-hi enfrontaments entre ortodoxos i catòlics i allà ens va quedar la fama d'impietosos...
“El català menja carn fins i tot el Divendres Sant” diu una dita.
Sí, però cal dir que la Setmana Santa no sempre coincideix amb la Pasqua grega, tot i que gaire religiosos no devien ser... El teatre del XIX també és anticatalà perquè quan Grècia s'independitza ha de construir la identitat nacional i aquesta es crea sovint contra els invasors.
És un poble orgullós?
Molt! Fins i tot ara amb la crisi. Diuen que si en quatre segles, els turcs no van poder amb ells, han conservat la llengua i la religió; no ho farà la Merkel! Quan jo era a Atenes, em van enviar a Frankfurt i els amics em deien: tan malament ho has fet, que t'envien a Alemanya? També és cert que la
història grega és de les més tremendes del segle XX: l'ocupació nazi, la guerra civil amb gent morint de gana...
Ara també hi ha gent que mor de gana al carrer o se suïcida...
Cert. A Atenes he vist escenes terribles arran de la crisi. Amb tot, la culpa de la disbauxa amb els fons europeus és compartida. Europa havia d'haver exigit a Grècia que tornés els crèdits, però va fer la vista grossa perquè l'economia grega és el 2% de l'economia europea.
El descrèdit polític és de traca?
L'alternança entre la dreta (Nova Democràcia) i els socialistes (Pasok) ha arruïnat Grècia. El forat és molt gros per a un país tan petit, amb un 25% de funcionaris i on els partits prometien càrrecs a canvi de vots.
L'auge neonazi va a més?
L'Albada Daurada busca la víctima més feble: l'immigrant. Tinc casa a Kypseli, un barri d'immigrants i de gent gran a Atenes, on treuen un munt de vots!
Siryza pot arribar a governar?
L'única esquerra viable és Syriza, encara que guanyi per la mínima, perquè la llei grega garanteix la governabilitat donant 50 escons més al vencedor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia