Banys de bosc per a la salut
L'anomenada medicina forestal defensa les propietats terapèutiques dels arbres centenaris i ja té milers de seguidors al Japó La UdG impulsa la creació d'una xarxa d'itineraris en diversos boscos gironins
Potser perquè gaudeixen d'un patrimoni forestal envejable, els japonesos han estat els primers a explorar científicament els beneficis dels boscos –especialment dels boscos centenaris– en la salut humana. Des del 2004, al país nipó s'han impulsat, amb el suport del govern, diversos estudis adreçats a investigar els efectes saludables que, més enllà dels beneficis de l'exercici físic, proporcionen les passejades pel bosc. Tot plegat ha desembocat en l'establiment d'una nova disciplina, batejada com a medicina forestal, que ha trobat un lloc dins de la categoria de medicines alternatives. Els shinrinyoku o banys de bosc (petits recorreguts per boscos centenaris) ja tenen més de dos milions de seguidors fidels al Japó.
Tot i que a Catalunya parlar de boscos terapèutics i de banys de bosc encara sona una mica estrany, des de la Universitat de Girona i la Fundació Accionatura s'ha engegat un projecte per tal de crear una xarxa d'itineraris forestals terapèutics a les comarques gironines. Jaume Hidalgo, enginyer forestal i coordinador del projecte Sèlvans, és conscient que encara cal fer molta més recerca i obtenir més evidències científiques en el camp de la medicina forestal, però està convençut que la iniciativa no només té potencial en l'àmbit de la salut, sinó que també pot ser un revulsiu econòmic local i contribuir a la conservació dels boscos singulars.
Hidalgo va presentar el projecte Sèlvans en la jornada La salut i els espais naturals, que va organitzar recentment la Fundació Catalunya La Pedrera a Barcelona. “És un terreny molt nou. Hi estem obrint camí, prenent com a referència la tasca feta al Japó i altres experiències de països com ara Corea del Nord, els Estats Units, el Canadà i Costa Rica”, explica.
Tot i que a Catalunya és difícil trobar boscos centenaris, atesa la tradició d'explotació forestal, el projecte Sèlvans parteix de l'inventari de boscos singulars del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf). “L'objectiu seria poder preservar un 10% d'aquests espais per configurar una xarxa de boscos terapèutics que, fins i tot, podria ser una oferta de qualitat a escala internacional”, assenyala Hidalgo.
Espais candidats
Els impulsors del projecte ja han elaborat una llista de boscos candidats a les comarques gironines que inclou, per exemple, el bosc del Guitart i la Torre (vall de Bianya), l'alzinar de les Vinyasses (l'Albera), les rouredes i els alzinars de Baussitges (Alt Empordà) i la zona de les capçaleres de l'Onyar (Vilobí).
A banda del filó turístic que es pot derivar d'una iniciativa d'aquest tipus, el concepte de bany de bosc com a estratègia de salut no es limita al mer fet de caminar, de la relaxació o del plaer sensorial que proporciona un passeig en aquest tipus d'entorn. El doctor Qing Li, pioner de la medicina forestal al Japó, va definir el bany de bosc com un passeig curt per un bosc madur (amb exemplars de més de cent anys) en què el passejant es beneficia dels efectes terapèutics i preventius que li proporciona la inhalació de certs compostos orgànics volàtils que desprèn la flora, les anomenades fitoncides, amb les quals les plantes combaten els microorganismes.
Els estudis de Qing Li han detectat en persones que practiquen un bany de bosc una reducció de l'estrès i un augment de l'activitat de les anomenades cèl·lules NK, que, entre altres funcions, indueixen l'apoptosi (mort) de cèl·lules tumorals. Aquest efecte –que no es va observar en passejades fora del bosc– es prolongava més de set dies (en alguns casos, fins a 30), cosa que fa pensar que un bany de bosc al mes podria mantenir constant l'activitat de les cèl·lules NK. Altres estudis de Qing Li han constatat que la teràpia forestal redueix la pressió sanguínia i l'adrenalina (hormona que se segrega en cas d'estrès) en orina.
La síndrome del dèficit de natura
La desconnexió gairebé total amb la natura en què viuen moltes persones i els efectes que aquesta mancança té en la salut física i emocional dels individus han estat batejats pels experts com a síndrome del dèficit de natura. Segons el doctor Antonio Corraliza, catedràtic de psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid, el sistema nerviós nota la falta de contacte amb l'entorn natural i amb els elements (el vent, el sol, l'aigua, etc.). Problemes cada cop més freqüents en la infància, com ara l'obesitat, la falta de vitamina D i l'asma milloren amb el contacte amb espais naturals. També hi ha estudis que demostren que els infants que freqüenten la natura tenen menys estrès i tenen conductes més respectuoses amb el medi ambient.