Espanya com a estat fallit

En política internacional el concepte d'estat fallit és transparent i descriptiu. Un estat es considera fallit, Somàlia per exemple, quan no té força ni capacitat per fer complir les seues lleis. Vist des d'aquest punt de vista, el 9-N el que ha demostrat al món, sobretot, és que Espanya és un estat fallit.

Més enllà del nombre de vots i de participació, més enllà de la forma en la qual va transcórrer la jornada, més enllà de la innegable repercussió internacional del procés, aquesta incapacitat d'Espanya per mantenir l'imperi de la seua llei a Catalunya és la notícia més transcendental de totes.

I ho és perquè en política internacional l'estabilitat té un valor molt alt. I un estat que no pot garantir el compliment de les seues lleis per definició és qualsevol cosa, excepte estable. Més de dos milions de catalans diumenge vam acudir a les urnes conscients que estàvem cometent un delicte i segurs de que ho volíem fer. Poca broma: la situació és insostenible.

Insostenible especialment per una cosa encara més important, que és que continuació no va passar res. Cap tanc no va entrar per la Diagonal, cap canó es va instal·lar a la plaça de Sant Jaume. El 6 d'octubre ha passat a la història i aquesta notícia és més que rellevant. El govern de Catalunya va fer cas omís de dues decisions del Constitucional, d'una del Suprem, de l'amenaça del fiscal general i dels crits del govern espanyol.

Espanya està posada en el punt de mira de tot Europa. I crec que diumenge molts governs europeus van prendre bona nota del que passava. Del seu fracàs, sí, però també de la increïble capacitat del poble de Catalunya.