Amb la raó i amb la fe per ser a la final de Madrid
El joc de l'equip i el cor de l'afició, a punt per assetjar el mur interista
Sneijder, clau en l'equip de Mourinho, i Abidal s'han recuperat i jugaran en una cita històrica per als dos clubs
Els blaugrana confien en una remuntada històrica que obri la porta de Madrid
El 3-1 accentua els rols: domini del Barça, defensa i contraatacs de l'Inter
I pensar que alguns es preguntaven si el Barça de Guardiola trobaria raons per motivar-se després d'haver guanyat les sis copes... Tot just quatre mesos després del gol amb el pit de Lionel Messi en la final del mundial de clubs, el barcelonisme ja està a punt per viure una d'aquelles nits que passa als annals de la història del club. Les portes de Madrid són just al davant, però per obrir-les caldrà passar per sobre de l'Inter de Milà, un club que desitja tant com els blaugrana ser al Santiago Bernabéu, ja que fa 38 anys que no juga cap final de la màxima competició i en fa 45 que no la guanya. Després del triomf dels italians per 3 a 1 en el partit d'anada, a l'equip de Guardiola només li queda un sol camí: el de l'èpica, el de la remuntada. Joan Laporta ja ha recordat que a l'equip de les sis copes només li falta això, una gran remuntada europea. Com la que va viure Guardiola fent d'aplegapilotes el 1986 contra el Göteborg, o les que va protagonitzar com a futbolista contra el Dinamo de Kíev el 1993 i contra el Chelsea el 2000. Dues remuntades, aquestes, en què també s'aixecava un 3 a 1 advers. Dues remuntades en què es va assolir l'objectiu tot i rebre un gol.
El paper de l'Inter.
Ara bé, si Sneijder no juga, haurà de fer canvis sobre la gespa. Un 4-3-3 sense l'holandès perd contundència, per la qual cosa no seria descartable un retorn a un 4-4-2, avançant algun lateral, Zanetti o Maicon, per apuntalar la defensa amb centrals que poden jugar a la banda com ara Córdoba i Chivu. I a la banqueta, Balotelli, que ha estat convocat tot i l'enfrontament que té amb la seva afició –hi haurà 5.000 tifosi al Camp Nou–. Per a tots aquells interistes de 40 anys o menys, és tot just la tercera semifinal de la lliga de campions que veuen. I de final, no n'han vist cap. La confiança en Mourinho, doncs, és cega, i el portuguès ja aprofita l'ambient que s'ha creat a Barcelona per beneficiar-se'n.
Perquè l'ambient també hi juga. En el fons, són onze contra onze, però els dos equips combatran en una guerra psicològica en què utilitzaran l'ambient per fer-se forts. José Mourinho estarà a la banda rebent xiulets i càntics acompanyat de Figo, i ja ha preparat els seus perquè se sentin herois resistents en un estadi que els espera amb un ganivet entre les dents. A Itàlia es parla d'emboscada, però a Barcelona es viu un ambient en què la clau és demostrar confiança cega en el millor Barça de la història. Més que odi, és un acte d'amor i un acte de fe. El barcelonisme hi creu, hi creu des de la fe, perquè l'equip li ha donat els últims mesos proves tangents per convèncer la raó. Tothom sap que el futbol el posarà el Barça. Sempre el posa, però avui ho ha de fer més que mai. Més ritme que mai, més velocitat, més pressió quan es perd la pilota, més moviment, més cor.
El paper del Barça.
Perquè arribi la quinzena derrota, el Barça està destinat a interpretar el paper que més li agrada. El d'equip valent, heroic, que sempre és fidel a uns ideals i, si ha de perdre, que sigui anant a la tomba amb les seves idees per bandera. No hi ha res més. No hi ha cap altre camí cap a Madrid. Independentment de si és o no una obsessió, com diu Mourinho, jugar la final al Santiago Bernabéu, és un somni per a dos clubs que pretenen seguir camins diferents. Per a un dels dos clubs, avui serà un dia històric. Per a l'altre, serà una ferida que quedarà oberta. Una ferida que per a qui fa 45 anys que espera, farà més mal si no es tanca.
