Sense vol per la llengua

Una família –àvia, filla i néta– va perdre el vol que l'havia de portar de Girona cap a l'Alguer, el 3 de setembre. Això les va obligar a comprar tres bitllets per un vol el mateix dia amb destinació a Càller –al sud de Sardenya, a l'altra punta que l'Alguer–, havent de pagar uns 100 euros de més per persona; i també haver de reservar una nit en un hotel de Càller. El fet no tindria res de destacable si no fos perquè el motiu de la pèrdua del vol va ser voler parlar en català amb els agents de la Guàrdia Civil que controlen l'equipatge de mà. La mare, Àngels Monera, portava un esprai de laca que no podia pujar a l'avió, i arran d'aquí va començar tota la discussió, ja que la parella d'agents li van exigir que parlés en castellà, i Monera s'hi va negar. Després d'un estira-i-arronsa, els agents es van endur a Monera a una habitació, per denunciar-la: «No em volien deixar anar fins que parlés en castellà i reconegués que érem a Espanya», explica Monera, que va sentir com els agents trucaven a un superior per informar-lo: «Tenemos una señora que profiere insultos varios, por ejemplo, si le preguntas donde estamos dice que en Girona y que no sabe donde está España, y además se niega a hablar en castellano.» Segons li va semblar entendre, la resposta va ser: «Pues póngale un cero en geografía y suéltela.» Al final, doncs, els agents la van deixar anar, i sense denunciar-la, de manera que no té cap paper que li permeti fer cap reclamació: «Era el primer cop que viatjàvem juntes àvia, mare i filla, i ens ho van estar a punt d'esguerrar tot. Al final, però, t'ho prens amb humor.»