El caçador de gravats
L'historiador de l'art Vicenç Furió reuneix i estudia en un llibre i una exposició a la UB part del miler de gravats antics de la seva pròpia col·lecció particular
La col·lecció Furió és la
d'un expert en la matèria i també la d'un autèntic apassionat
Fa més de vint anys que l'historiador de l'art Vicenç Furió es dedica a la recerca i captura de gravats antics. Aquesta, com afirma ell mateix, és una afició de “quatre gats”, sobretot a l'Estat espanyol, on ser col·leccionista de gravats antics és molt minoritari. “Potser en som una desena però en el meu cas la meva col·lecció és probablement una de les més destacades de l'Estat”, diu.
En el seu cas s'ajunta el fet de ser un expert de la matèria per la seva professió (és professor d'història de l'art a la Universitat de Barcelona des de fa 30 anys i autor de llibres com ara Sociología del arte i Arte y reputación) i una passió estètica gens dissimulada i contagiosa per aquests papers estampats amb exquisidesa per artistes de la talla de Rembrandt, Dürer i Goya i per altres de no tan coneguts avui en dia, que, en canvi, van ser autèntics virtuosos del burí i la gravació de planxes. Així que a més de trobar, comprar i conservar gravats, Furió acostuma també a estudiar-los.
Com qui no fa la cosa i com una formigueta, viatjant molt i gairebé fent una feina detectivesca a la recerca dels gravats més exquisits i rars, Vicenç Furió ha aconseguit reunir gairebé un miler d'estampes del segle XV al XIX, encara que ell afirma que d'autènticament selectes en té unes tres-centes. Per començar col·leccionava només gravats que tractessin sobre el món de l'art, però després ha obert la col·lecció a tot tipus de temàtiques “mentre siguin de qualitat”.
Ja el 2008 va exposar i reunir en un llibre un primer conjunt sobre els seus gravats del món de l'art a l'antiga Fundació Caixa Girona. Ara, fa una segona tongada amb un altre bon gruix de la seva col·lecció en un nou llibre, El arte del grabado antiguo, del qual ha sorgit una exposició de 40 obres, inaugurada dijous al vestíbul i a la biblioteca de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, institució que també ha editat el volum. I és que hi ha un moment, confessa, que a tot bon col·leccionista li vénen les ganes de compartir la seva passió amb molta gent com passarà ara ben segur en aquesta exposició.
Malgrat que tradicionalment la disciplina del gravat sempre s'ha menystingut respecte a la pintura o l'escultura, Furió la reivindica. “Fins a l'aparició de la fotografia el gravat era la forma d'art que tenia més difusió –explica–. Hi havia les estampes que recreaven pintures que ja existien perquè aquesta era l'única manera de multiplicar les imatges. De fet, la història de l'art del segle XV al XVIII no es pot explicar d'una manera completa sense tenir en compte el gravat. Però també hi ha el gravat de creació, el que no es correspon amb cap pintura o obra anterior, com ara els increïbles autoretrats de Rembrandt.”
Goya, Dürer i Piranesi són altres grans gravadors creadors, presents a la col·lecció Furió, però també n'hi ha d'altres de
menys coneguts. A la mostra, per exemple, s'hi poden veure petites joies, com ara les obres d'Aegidius Sadeler, gravador manierista, que en un dels gravats plasma una deessa Minerva, símbol de la saviesa, vencent la ignorància, “una obra molt adequada per ser exposada a la universitat”.
Hi ha peces espectaculars que Furió admira pel virtuosisme que demostra l'autor, com per exemple la Festa flamenca, de Nicolaes de Bruyn, del 1602. “Aquí hi ha milers de línies”, fa constar.
Una línia en espiral
En altres casos, Furió remarca especialment aspectes rars de les obres, que les converteixen en més valuoses i especials. El gravador del segle XVII Claude Mellan va gravar una Santa Faç amb un sola línia en espiral fent gala del seu virtuosisme amb el burí. La peça es va fer tan cèlebre que cinc gravadors més posteriors en van fer còpies com un “exercici tècnic”, de les quals se'n pot veure una a la mostra.
D'altra banda, a la biblioteca de la UB s'han aplegat com si fossin petites joies gravats de petit format de gran valor d'autors com ara Rembrant i Dürer.
En contra del que pot semblar a primera vista, el col·leccionisme de gravats antics no és excessivament car, comparat amb les xifres que les obres dels mestres del passat assoleixen en pintura. Furió en posa un exemple: “De Rembrandt o Dürer es poden trobar gravats de 2.000 euros, encara que sembli increïble. Però, és clar, també n'hi ha de 200.000.”