Jocs de paraules

Parlàvem de L'apartament, pel·lícula de Billy Wilder on l'actor Fred MacMurray té un paper, i algú va dir: “No és el mateix Fred MacMurray que tu rai que no tens fred.” Recordava el joc de paraules d'haver-lo sentit fa anys. Dic “joc de paraules” i potser aquestes construccions equívoques tenen un nom específic que ignoro. Pertany a la família d'aquella altra que fa: “No és el mateix la calle Balmes que val més que callis.” I sense moure'ns del cine: la Hedy Lamarr era “la mar de guapa” i la Gloria Swanson, quan va envellir, va fer que els seus admiradors s'exclamessin amb un cultisme: “Sic transit Gloria Swanson.”

En el viatge a Israel el guia ens va indicar el lloc on la tradició situa el moment en què Simó, el Cirineu, va ser forçat a alliberar Jesucrist del pes que el martiritzava. El guia ens va dir que tot i que els evangelis diguin que aquest Simó era de Cirene no hi ha constància de cap ciutat amb aquest nom. Jo no vaig dir res sinó que vaig callar com un mort, però vaig pensar que els del Maresme fa anys que tenim resolta la filiació de Simó. Era de Malgrat de Mar. Una oració d'una de les estacions del Via Crucis que a l'escola ens feien seguir ho indicava amb precisió: “De mal grat el Cirineu / el va ajudar a dur la creu.”

Un dia, a plaça, el cansalader em va preguntar: “Tu saps quin és l'ofici que cansa una lletra?” Ho sabia: “Cansalader” (cansa la d). I tu saps quin mata una lletra? “Matalasser” (mata la c). Quin és el poble de Catalunya amb més lletres? Centelles. És clar: cent elles. El doble: dues-centes eles. Quin és el poble més antic del món? Rupit, perquè ja Adam feia les necessitats arrupit. Aquests dobles sentits que de vegades deriven en endevinalles i que per poca-soltes que siguin constitueixen una construcció cultural no diré de la importància de les catedrals però gairebé, són vigents avui? No pretenc que ens recordem de Fred MacMurray, actor secundari enterrat fa anys. Però Brad Pitt, Angelina Jolie o George Clooney, donen peu a frases enginyoses? I les altres, les que no impliquen actors ni persones, ja van passant de generació en generació com seria convenient per preservar el patrimoni? Les hem confiades a la transmissió oral, perquè escrites o llegides no acaben de funcionar, però l'oralitat és fràgil i oblidadissa. Fa anys la casa Millà va publicar 1.000 endevinalles catalanes, on hi havia molt més que endevinalles. Es va acabar i no l'han tornat a imprimir. Hi trobo: “En què s'assemblen Rússia i Catalunya?” “En què allí tenen Sebastopol i aquí cebes... de Mataró.” Només dit amb les pauses i les vocals neutres a lloc té gràcia.