«M'agradaria ser com el Ferran Adrià de les noves tecnologies»

–«Sí, deu ni do. Hem crescut força ràpid i això té coses bones però també dolentes perquè hem patit molt.»

–«Hi ha una cosa que és evident: qualsevol emprenedor depèn dels seus cercles més íntims, que són la família; després, el teu equip del dia a dia, els clients, els proveïdors, els teus socis... Si no hi ha una conjunció de tots aquests elements, malament.»

–«[Riu] I tant que sí! Però què vols dir amb això, si estic content o que creus que he tingut sort?»

–«Sí, sí, sí. Em sento afortunat per poder dedicar-me a allò que m'agrada. Tinc la sort de poder fer el que m'agrada, amb qui m'agrada i on m'agrada.»

–«Home, i tant! Jo sóc una víctima dels serveis de Renfe.»

–«Això espero. Com a mínim, és la demostració de com una petita empresa tecnològica d'una ciutat que no és de primer nivell, si comparem Girona amb Barcelona o Madrid, que a través d'una aliança amb un centre universitari i una clara vocació d'innovació pot fer un producte que té una qualitat d'àmbit mundial. Tot i que Panda sigui a Bilbao, és un dels cent primers fabricants del món de seguretat informàtica. La dimensió és bestial!»

–«[Riu] No en tinc ni idea! Si fa uns anys els feien un parell de graciosos per passar l'estona, ara és tota una indústria del frau. Hi ha països on hi ha autèntiques empreses que es dediquen a fer un virus per captar targetes de crèdit, dades personals…»

–«Més que la policia, seríem l'agent de seguretat que hi ha a la porta: no diem què és bo o dolent, sinó què pot entrar i què no.»

–«Perquè sóc un apassionat d'allò que faig, del que crec, i el fet de crear nous productes m'entusiasma. Suposo que és com en Ferran Adrià quan fa la creació d'un plat nou o d'un producte nou. En el meu cas, és quelcom semblant. M'agradaria ser el Ferran Adrià de les noves tecnologies.»

–«Com tot a la vida, suposo. Són moltes hores de feina, molts viatges... és dur. Però ja ho diuen: la càrrega que plau no pesa.»

–«A tothom, afecta. En aquests darrers anys hem crescut sempre a un ritme considerable, i aquest any estem notant un cert estancament, afortunadament, els nostres negocis de comerç electrònic i la seguretat a internet ens està creixent força.»

–«Volem desenvolupar els nous projectes allà. La visió que tenim és que quan tu fas un producte de noves tecnologies, tant és vendre aquí com en un altre lloc. Llavors tens dues possibilitats: quedar-te aquí i esperar que els altres vinguin o anar allà i competir amb les mateixes armes.»

–«Gairebé tot! Qualsevol emprenedor que fa alguna cosa nova, permanentment, va contra corrent. I això no és una cosa de fa quinze anys, com passava en aquell pis, sinó d'ara. Qui vol canviar les coses sempre s'enfronta al canvi, i més que recordar, intento replicar, constantment, el mateix esperit d'abans, que és la clau del nostre creixement. No m'importa el que tenim, el que hem facturat, el nombre de treballadors... el que intento és aïllar-me i treballar permanentment al garatge, dit entre cometes.»

–«A Figueres. Conceptualment vol dir sentir-te pressionat, treballar amb molta humilitat, tenir els peus al terra i que no se te'n vagi el cap amb ximpleries... L'única medicina que hi ha contra les temptacions de la comoditat és no creure-se-la i no entrar en la zona de confort, estar sempre en zona de no confort.»

– «Sens dubte. Això és el que intento inculcar sempre al meu equip, i mantenir aquesta actitud en cada projecte que comencem.»

–«D'operacions, ja en tenim, i tenim ganes de ser-hi. L'ideal seria Silicon Valley, Buenos Aires, Girona-Catalunya i Xangai.»