plaça major

Un opció arriscada davant la crisi

En el món de l'empresa no es pot tallar tothom pel mateix patró

M'ho explicaven amb preocupació els propietaris d'una empresa molt innovadora. És capdavantera en el seu ram d'activitat i sempre ha demostrat una clara vocació exportadora. Actualment col·loquen als mercats exteriors les tres quartes parts de la seva producció i la resta la vénen al mercat local. Degut a la crisi econòmica enguany les vendes destinades al mercat interior les donen per perdudes. I sobre el 75% de la producció normalment destinada als mercats exteriors, calculen una davallada de les vendes del 20%, és a dir, un 15% del total. Sumant el 25% del mercat local que ja donen per perdut i el 15% de les exportacions, per aquest exercici preveuen una baixada de les vendes del 40%, i per tal de no acumular massa estocs han abaixat també la seva producció.

L'empresa té seixanta treballadors. Aplicant el percentatge que dèiem abans, vint treballadors com a mínim haurien de ser acomiadats, ni que fos de manera temporal mentre s'espera que arribi la recuperació. Però els propietaris de l'empresa, que a la vegada en són també els directius, tenen una confiança cega en el seu producte i pensen que se'n sortiran relativament aviat. Basats en aquesta confiança, més intuïtiva que una altra cosa, han pres una difícil decisió empresarialment arriscada. Ras i curt, de moment han decidit resistir i mantenir la plantilla. Així, tot i disposar de sobrats arguments per tirar endavant un expedient de regulació d'ocupació, ells han optat per no fer acomiadaments, ni tan sols de manera temporal.

Si per aquesta empresa la crisi acaba aviat com intueixen els seus directius, és a dir, bastant abans del que les dades econòmiques disponibles fan preveure per al conjunt de l'economia, l'empresa recuperarà el seu anterior nivell de vendes i aquest episodi quedarà com una important incidència en termes econòmics però amb efectes limitats al seu compte de resultats. Ho notaran els accionistes però no ho notaran els treballadors. És evident que si la crisi dura massa l'empresa potser haurà d'acabar fent allò que ha evitat fer ara, és a dir, acomiadar una part dels seus treballadors per tal d'intentar salvar la pròpia empresa i la continuïtat laboral de la resta de la plantilla.

El ministre de Treball Corbacho, que no pot dissimular unes molt profundes antipaties envers els empresaris, hauria de ser conscient que quan parla del món de l'empresa no pot tallar tothom pel mateix patró.

(*) El radar de Sarrià

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.