Els catalans estem tan acostumats a celebrar derrotes que correm el risc d'idealitzar-les. Però malament rai si ens proclamem perdedors abans d'hora. Hem de sortir a guanyar, a la vida i al camp de futbol.

La mala notícia és que encara tindria sentit l'existència d'una Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. La bona és que al paisatge actual hi ha més estelades.

Fa un parell de dissabtes, al cine Verdi, em van vendre les dues últimes entrades disponibles per veure la pel·lícula de Woody Allen. Un cop de sort que no van tenir els qui s'esperaven darrere meu.

Els qui no hem viscut l'horror no hauríem ni de tenir dret a estar tristos. Però els estats d'ànim són com el temps: incontrolables. I que la primavera es disfressi de tardor no ajuda gens a veure-hi clar.