Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

L’APUNT

“Els teatres obriran amb el 0,9”

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, es va haver d’empassar la prohibició dels teatres perquè el risc de transmissió estava a 1,53 Rt. Des del Procicat li van indicar que l’horitzó per obrir...

Crítica
teatre

Contenir la ràbia en càpsules

Lluïsa Mallol és una Monique enganyada. Que es revolta. Que s’autoenganya i que, al final, reconeix que té por però fa el salt imprescindible per sortir del bucle destructiu. Amb una direcció de...

Mirador

“Esperem tornar-vos a veure aviat”

Hi ha missatges gravats de cortesia que, de cop, tenen una gran transcendència. Dijous en la sessió de tarda la veu en off del Municipal de Girona acomiadava els espectadors d’Eva contra Eva amb el...

Crítica
dansa

Tendra com una abraçada fraternal

La relació íntima d’un pare i d’un fill. Millor, encara, la relació d’un fill i el seu pare, ballant. Sigui en el joc continu, en la repetició, o en l’intercanvi de rols, tot flueix molt pur...

Crítica
teatre

Retorn de Cunillé i La Ruta 40 a pauses i ànimes

La Ruta 40 (i Lluïsa Cunillé) torna als seus orígens. La companyia reivindica el teatre de text, sigui internacional (Llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder o La Col·lecció de Pinter) o de casa...

Crítica
teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Fent relaxació en un racó de l’escenari. Així reben els intèrprets al public quan accedeix a la platea. Amb una dramatúrgia tant simple com pura, neta, d’ofici i sense artifici. Símplement, escoltant-se...

Crònica
Terrassa Noves Tendències

Uns tendals teatrals

Del debat de les nocalces de Juana Dolores i el sexe iogui de Núria Guiu a la contemplació d’una façana amb la Orquestrina de pigmeos (Briliant corners) o Verónica Navas (La ciudad). El primer Terrassa...

Crítica
teatre

Que català que pot ser el teatre argentí!

L’estranyesa es planta, d’arrencada, amb la jove de l’aniversari asseguda al sofà, mentre els company i els pares d’ell sopen a taula. Els silencis pintaran el tedi a les cares de tots. El dramaturg...

L’APUNT

Un altre festival rescatat

El cataclisme perfecte fa témer el pitjor. Avui, bona part de la mala salut de ferro de les companyies és (a part de la seva militant persistència, evidentment) la programació de festivals. Aquest...