Josep Valls Grau

Josep Valls Grau

Estirabots i devocions

Tot sovint – potser massa i tot – el tren-tren de la vida diària ens mostra com n’és de contradictori el món que ens envolta de més a prop. Els he de confessar que un servidor ha arribat a un...

‘Come un giardin profondo’

Vaig conèixer en Ricard Ferrer a Figueres, ja fa uns quants anys. La primera vegada que ens vam veure ell estava enfilat en una gran bastida, pintant un fresc al sostre del que podia haver sigut Museu...

Vida nova

A casa nostra, o en les immediateses més a tocar, penso poder afirmar que la commemoració dels set-cents anys del gran Dante, ha passat desapercebuda o quasi. Dic o quasi, perquè hi ha una excepció...

Libèl·lules i espiadimonis

Em veig en la obligació (ineludible, forçosa) de parlar d’allò que excel·leix i fa bé la gent del meu poble, enllà de les regidories municipals i de la cultura considerada oficial. Penso en les...

La campana de la llar

Divendres passat, 4 de març, va fer exactament cinquanta anys que el meu amic Xavier Garcia Pujadas, periodista i col·laborador d’aquest diari, entrevistà Josep Pla sota la xemeneia del Mas Pla de...

Cinquanta anys de concerts

Des de l’any 1972 i sense interrupció, durant la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles, s’han celebrat cinquanta concerts en l’anomenada Festa de la Música per a Cobla que ara mateix, un llibre...

El buf diví d’Atenea

Ho dic perquè ho sento exactament així: m’admira la feina, la fe i la constància de la gent d’Atenea, la modèlica agrupació cultural del Casino Menestral de Figueres que, malgrat restriccions...

Figueres, inesgotable

La obligació de quedar-se a casa aquells dies del confinament més estricte, també portà quelcom de positiu. Si ho puc dir així, hi havia més temps per pensar, més calma per meditar, més hores per...

El camí segueix

Em veig obligat a tornar a parlar del meu estimat Sant Feliu de Pallerols, perquè hi ha un fet excepcional que continua a l’alça, i de quina manera. Per segon any, i en claríssima millora quant a...