Josep Valls Grau

Josep Valls Grau

La nostra Barbizon

Prop dels famosos bosc i castell de Fontainebleau, al sud de París, hi ha el poble de Barbizon, conegut sobretot perquè uns quants pintors, a partir de l’any 1822 (en fa 200) s’hi establiren i van...

Estirabots i devocions

Tot sovint – potser massa i tot – el tren-tren de la vida diària ens mostra com n’és de contradictori el món que ens envolta de més a prop. Els he de confessar que un servidor ha arribat a un...

‘Come un giardin profondo’

Vaig conèixer en Ricard Ferrer a Figueres, ja fa uns quants anys. La primera vegada que ens vam veure ell estava enfilat en una gran bastida, pintant un fresc al sostre del que podia haver sigut Museu...

Vida nova

A casa nostra, o en les immediateses més a tocar, penso poder afirmar que la commemoració dels set-cents anys del gran Dante, ha passat desapercebuda o quasi. Dic o quasi, perquè hi ha una excepció...

Libèl·lules i espiadimonis

Em veig en la obligació (ineludible, forçosa) de parlar d’allò que excel·leix i fa bé la gent del meu poble, enllà de les regidories municipals i de la cultura considerada oficial. Penso en les...

La campana de la llar

Divendres passat, 4 de març, va fer exactament cinquanta anys que el meu amic Xavier Garcia Pujadas, periodista i col·laborador d’aquest diari, entrevistà Josep Pla sota la xemeneia del Mas Pla de...

Cinquanta anys de concerts

Des de l’any 1972 i sense interrupció, durant la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles, s’han celebrat cinquanta concerts en l’anomenada Festa de la Música per a Cobla que ara mateix, un llibre...

El buf diví d’Atenea

Ho dic perquè ho sento exactament així: m’admira la feina, la fe i la constància de la gent d’Atenea, la modèlica agrupació cultural del Casino Menestral de Figueres que, malgrat restriccions...

Figueres, inesgotable

La obligació de quedar-se a casa aquells dies del confinament més estricte, també portà quelcom de positiu. Si ho puc dir així, hi havia més temps per pensar, més calma per meditar, més hores per...