És clar que m’interessa molt el futur perquè és allà on passaré la resta de la meva vida; però cada vegada més, i dia a dia, les notícies a la ràdio, als diaris i a la televisió prenen un aire...

En aquell temps quan estudiava a Girona, a les escales de Sant Martí, pujant a la dreta, hi havia el taller d’un escultor i a prop de la porta d’entrada s’hi llegia una inscripció: Voe soli –...

Dimarts de la setmana passada, anant cap a Olot en cotxe, vam patir una retenció de més de mitja hora per unes obres a la carretera, a l’altura de les Preses. Ja des de mitjans del 2009, quan es van...

Pertanyo a l’estament social dels jubilats, que vivim gràcies a la feina que hem fet, i ara ens podem dedicar a la vida contemplativa des d’una llucana relativament tranquil·la. Entre els jubilats...

A la Moncloa (i a la Sarsuela?) estan contents perquè ja està tot solucionat: el referèndum ha sigut un fracàs, els catalans han rebut una bona cleca i no aixecaran més el cap, la policia estatal...

Josep Maria Puig és un gran amic que viu a Caracas, un home d’esperit exquisit i, per a mi, l’únic “corresponsal” de qui crec tot el que em diu sobre Veneçuela. Fill d’un paleta secretari...

Un dels meus amics més sorprenents i fidels és en Ramon Vilaró, vigatà que ara viu entre Lloret i Barcelona. És periodista i escriptor, durant més de 20 anys ha treballat com a corresponsal de diaris...

Sobretot tenint en compte els dies tan xardorosos que hem hagut d’aguantar, podria semblar que el pecat (capital) més practicat a l’estiu és la peresa. Però ben bé no, perquè la peresa només...

Amb el senyor Boixadós (així l’anomenàvem els treballadors del Motel de Figueres), sempre hi vaig mantenir una mena d’amistat curiosa, ambígua, sostinguda però amb alts i baixos. Començà el...