Política

la crònica

La deriva de l'Enric Juliana

La presentació de La deriva de España omplí l'Espai Betúlia, i deixà clar, per les presències i per les absències, que la gent de Badalona no oblida Enric Juliana. Talment, un aplec d'expsuqueros que feia goig i que fins i tot tenia la cirereta d'alguns convergents d'aquells de tota la vida. Ambient distès i amical, amb abraçades intenses i somriures nostàlgics, darrere els que s'amagaven moltes complicitats històriques.

I, encara, un grup de badalonins que, aliens al passat dels ponents i cridats a l'acte per la categoria periodística de Juliana, reberen, de cop i volta, una bona informació de la crònica ciutadana. L'acte, amb les justes dosis de sàvia ironia, fou una profunda afirmació de badalonisme.

Enric Juliana és, avui, un dels analistes polítics més prestigiosos de les Espanyes, per utilitzar les paraules del professor Boira, que és qui prologa el llibre. I, amb un treball ben argumentat, s'atreveix a filosofar sobre l'Estat de les autonomies i la geografia política i social que l'ha portat al moment actual i que li dóna ales, o no, pel seu futur immediat. Des de l'atalaia del centre geopolític, allá donde se cruzan los caminos, però amb la visió perifèrica d'un català del món, Juliana marca, senyala i orienta en la deriva d'Espanya, cosa ben diferent que afirmar que Espanya va a la deriva. I ens sorprèn en la recerca de la proposta ibèrica (integració portuguesa) o en l'aposta pel reforçament de l'eix mediterrani (Barcelona-València) i en l'agosarat desafiament a la classe política, exigint-li un comportament intel·ligent i lúcid per encertar en la deriva de futur.

La deriva de España és un assaig molt ben armat, molt més madur que La España de los pingüinos, la primera obra de l'autor; una composició amb prou arguments per aconsellar-ne una atenta lectura. I en aquest racó de la geografia ibèrica presumir de tenir tan proper un periodista de la vàlua de l'Enric Juliana és un goig irrenunciable. En aquest punt, un retret a les autoritats locals (un retret que també es féu en l'acte de l'Espai Betúlia): el fet que un dels comunicadors més importants de l'Estat, fill de Badalona, encara no hagi estat convidat mai a fer el pregó de les Festes de Maig, ell que precisament fou una de les ments pensant, ara fa trenta anys, en el disseny de les festes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.