El socialisme del segle XXI

En provar d'explicar la crisi econòmica actual és necessària una visió històrica, que ens respongui a la pregunta de com ha funcionat el capitalisme al llarg dels segles. Fixar la mirada en el pla Obama, en el sou dels alts directius o en les hipoteques porqueria ens atrapa en una visió massa immediata, de curta volada, que no s'endinsa en la necessària comprensió dels engranatges econòmics mundials i que ens condemna a no escatir els camins per sortir de la depressió.

Malauradament, no hi ha gaires veus en aquest sentit. L'excepció més destacable és el Seminari Taifa (www.seminaritaifa.org), que no ha parat d'organitzar cursos divulgatius per tot el territori, en els quals s'explica que la crisi és un element cíclic en el sistema capitalista, lligat a la seva lògica del benefici. Les crisis se succeeixen en el temps, i el sistema n'ha sortit, sí, però cada cop han estat més intenses i han significat el patiment de milions de persones. Recentment ha aparegut un llibre que ens convida a reflexionar sobre l'alternativa al capitalisme i que també parteix de la visió crítica de la història. Una crítica que aplica tant al sistema capitalista com als sistemes del socialisme real que s'esfondraren a finals del segle XX. En el llibre El socialisme del segle XXI, editat per El Jonc, Heinz Dieterich assenyala en poques pàgines per què el capitalisme no pot continuar existint. L'autor sosté que l'economia injusta és aquella que s'oblida del valor real de les coses produïdes i que manté un sistema mundialment desequilibrat pel que fa als preus. Alhora, planteja que l'alternativa al capitalisme és la democratització de les decisions econòmiques (governs i transnacionals) que acaben marcant el rumb de la societat mundial.

Dieterich és un seguidor d'Arno Peters, el geògraf conegut per haver creat un mapamundi que trenca l'eurocentrisme de la projecció de Mercator, de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa són proporcionals a les àrees reals i es corregeix així la visió precedent que afavoria els països colonials. L'alternativa cartogràfica de Peters va sorgir gràcies al canvi de perspectiva del seu autor. Cal pensar que un canvi de perspectiva en l'anàlisi històrica del capitalisme ens facilitarà dibuixar un nou mapa econòmic, en el qual un major equilibri entre les regions no deixi en mans dels agents especuladors (aquests que s'obliden del valor) el timó del sistema econòmic mundial, i així evitarem el patiment humà generat per les crisis.