Barcelona vol «cosir» el Bon Pastor i Baró de Viver amb els ajuts de la Generalitat

Aquest pla i un altre per millorar tres nuclis de la Marina, a Sants-Montjuïc, aspiren a la sisena convocatòria de la llei de barris

L'estratègia de relligament urbà del nord de la ciutat passa per millorar la connexió entre el barri Baró de Viver i la part antiga del Bon Pastor, que sumen més d'11.000 veïns i que ara queden separats pel polígon industrial del Besòs, del qual el consistori vol treure espai per posar-hi passejos, equipaments i zones verdes. Això sí, va insistir la regidora de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, sense eliminar cap de les activitats actuals. La fórmula ha de passar per l'«apilonament», segons la terminologia usada pel consistori, de les naus industrials actuals. És a dir, per l'enderroc d'algunes a canvi que altres guanyin alçada.

Això, però, serà a llarg termini. De moment el projecte pel qual l'equip de govern municipal aspira als ajuts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, seria un primer pas en la remodelació urbana pendent, basat en dos factors. Un, la confluència de dos grans «eixos cívics»: un, de nova creació, al carrer Caracas, que ara travessa el polígon i que el consistori aspira a convertir en un passeig, i l'altre, el passeig de Santa Coloma, que connecta Baró de Viver amb la ciutat veïna que li dóna nom i que es reformarà. El segon dels objectius és que «la gent d'allà, que fa molt de temps que viu d'esquenes al Besòs, s'obri al riu», explica Mumbrú. I per això cal fer més amable la llera barcelonina, com ja s'ha fet a l'altra banda, convertint-la en un corredor verd que funcioni com una zona de passeig. A més, de la Trinitat al Pont del Molinet, està previst construir quatre passeres per a vianants que travessin el riu, per millorar també la connectivitat amb Santa Coloma.

En la mateixa filosofia de buscar la cohesió territorial i social es basa l'altre dels dos projectes amb què l'Ajuntament de Barcelona aspira enguany als ajuts per als barris, i que afecta els nuclis de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, tres exemples de l'urbanisme del desarrollismo franquista dels seixanta que ara necessiten una reforma integral. Els 20 milions que s'hi volen destinar han de servir, entre altres coses, per posar fil a l'agulla en una reforma del pla general metropolità (PGM) per obtenir terreny urbà a la zona de Plus Ultra, o obrir un nou carrer per connectar el nucli de Can Clos amb el carrer dels Ferrocarrils Catalans, un dels eixos principals del barri de la Marina.

Millorar el complex esportiu La Bàscula; fer un nou equipament als jardins de Can Ferrero; suprimir les nombroses barreres arquitectòniques a què força l'orografia de la zona (és a la falda de Montjuïc i té forts desnivells); o aprofundir en els programes de rehabilitació d'habitatges, subvencionant la instal·lació d'ascensors o la reforma de façanes, són altres de les línies d'actuació previstes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.