Política

ALFONS LÓPEZ TENA

PRESIDENT DEL CERCLE D'ESTUDIS SOBIRANISTES

«La Generalitat és a les mans del PSOE de Catalunya, al servei del govern espanyol»

López Tena diu que «és fer volar coloms» pensar que el tripartit defensarà els interessos del país si el Constitucional retalla l'Estatut o no hi ha un bon acord de finançament. Aleshores, diu, es tancarà l'intent de millora de l'autogovern i els ciutadans viraran cap a la independència

la candidatura de carretero
Fer una proposta electoral nova només és una bona decisió en el cas que sigui imprescindible: perquè no hi hagi res a fer en el partit de què formes part. A CDC sí que hi ha lloc per córrer, està evolucionant cap a la defensa de la independència
Si no hi ha un bon acord de finançament i l'Estatut es retalla, hi haurà un abans i un després en les relacions amb Espanya?
–«Sí, és evident. S'haurà tancat tot el cicle de catalanisme, el projecte d'assolir un autogovern dins de l'Estat.»
–I aleshores?
–«Haurem arribat al sostre i hi ha dues alternatives. La primera és la resignació. Assumir el que digui el Tribunal Constitucional: que l'Estatut és una declaració d'intencions, que només hi haurà una descentralització administrativa, que els poders reals el tenen el govern i les corts espanyoles, que les lleis no s'apliquen quan beneficien els catalans. És a dir, la subordinació política i econòmica, ser una província escanyada i marginal dins de l'Estat espanyol. Això és el que dirà el Constitucional, en espera que els sectors del PP i del PSOE resolguin si també declaren la nul·litat concreta d'articles.»
–I l'altra alternativa?
–«Si els interessos dels catalans no són protegits, hem de tenir un Estat propi que ho faci.»
–Creu que la majoria de ciutadans optarà per la independència, tot i la desafecció creixent cap a la política?
–«Hi va lligada. Des del 1997 no hi ha hagut peixos nous al cove, el cove s'ha foradat, i els peixos que eren dins han començat a sortir. Els partits van oferir un nou Estatut. Però des del moment en què fracassa, les seves ofertes ja no són creïbles perquè no les poden portar a la pràctica. A més, tot això passa en un context de crisi. El govern espanyol aboca els recursos cap a la gran banca, que no és catalana, i les grans constructores, i en canvi diu que no té diners per complir la llei i el finançament.»
–Quina serà la resposta de les entitats sobiranistes?
–«Existeix una clara voluntat conjunta que la resposta no pot ser exclusivament de protesta, sinó també de proposta: l'exercici del dret de decidir.»
–Emplaçar el Parlament o el govern a convocar un referèndum si està aprovada la llei de consultes?
–«Pensar que el govern defensarà els interessos dels catalans és fer volar coloms. La Generalitat és a les mans del PSOE de Catalunya, al servei del govern espanyol. Ja ho va dir Zapatero: ‘El PSC somos nosotros.' Montilla és un delegat. Començarem a moure altres vies: la iniciativa legislativa popular, per exemple. Amb el nou Estatut, la societat civil té més capacitat d'actuació.»
–La llei de consultes li treu tot el suc?
–«Sí, en el sentit que la Generalitat en té les competències totals amb una limitació: qualsevol referèndum necessita l'aprovació del govern espanyol, segons la Constitució. Però comet un error. Subordina la iniciativa ciutadana, de recollida de signatures, a l'aprovació del Parlament. És una limitació democràtica que a cap país del món s'ha establert. Pel que fa als referèndums municipals, manté unes restriccions que provenen de la legislació espanyola actual que, després de l'Estatut, no caldrien. Però és que, a més, fa tres anys llargs que està vigent l'Estatut i encara és l'hora que arribi al Parlament.»
–No hi havia acord al tripartit...
–«Fa un mes que va ser aprovada pel govern i els rumors que corren és que no s'enviarà al Parlament fins després de l'estiu, que la voluntat és que s'allarguin els tràmits perquè no s'aprovi aquesta legislatura. El PSC no té cap pressa pel risc que la llei es faci servir a efectes de manifestar la voluntat majoritària dels catalans sobre el marc estatal i la constitució d'un Estat propi.»
–Fem política-ficció: si s'aprovés la llei, és partidari de convocar una consulta, que el govern espanyol difícilment autoritzaria, per visualitzar el conflicte amb l'Estat?
–«El govern espanyol es pronuncia al final i no pot impedir que el govern, el Parlament, els ajuntaments o els ciutadans, recollint signatures, facin el pas. I si la meitat del cens vol el referèndum, el referèndum ja està fet. A més, si estem parlant d'autodeterminació, no es tracta d'una qüestió interna de l'Estat, sinó internacional. I aquí entren altres jugadors. La Unió Europea va intervenir perquè el govern de Sèrbia acceptés el referèndum de Montenegro. L'única manera que el govern espanyol podria impedir-ho és amb la violència. I ni volen, ni estan en condicions de fer-ho com el 1923 o el 1936.»
–Joan Carretero busca suport per a la candidatura que proposa per al 2010. Ha parlat amb vostè?
–«Sí. Parlo amb molta gent. Tinc una relació fluïda amb tots els sectors del catalanisme, des de les CUP fins a Unió. Fa mesos que tinc relació amb Carretero: ens veiem, intercanviem impressions...»
–Què li sembla la seva proposta?
–«Per fer efectiva la independència, hi ha d'haver partits, votats pels ciutadans, que la tinguin com a eix programàtic central. Ara no passa. A la pràctica, el projecte polític de CDC, UDC o ERC ha estat la millora de les condicions dins l'Estat espanyol. Però jo crec que fer una proposta electoral nova, amb les enormes dificultats que té el sistema polític català i espanyol, només és una bona decisió en el cas que sigui imprescindible; perquè no hi hagi res a fer en el partit de què formes part. Si hi ha marge, és millor fer una batalla interna per fer evolucionar el partit cap a aquestes posicions. Carretero va escriure un article criticant l'actuació de la direcció, cosa legítima en un partit democràtic, i no plantejava el fet de sortir d'ERC. Si la reacció és suspendre-li la militància i obrir-li un expedient, em sembla raonable que la conclusió de Carretero sigui que a ERC no s'accepten les seves posicions.»
–Li donarà suport?
–«A CDC sí que hi ha lloc per córrer. Convergència està evolucionant cap a la defensa de la independència i el meu paper és treballar perquè es converteixi en l'eix programàtic del partit, perquè no hi ha cap altra opció viable. Jo em trobo còmode a CDC. És un partit molt més plural i obert, com s'ha vist amb el cas d'Ignasi Guardans, a qui no s'ha obert cap expedient disciplinari.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.