El Barça guanya el primer dels tres títols que somia: la copa

Les grans victòries tenen un sabor especial quan, més que haver arribat en un rampell d'èxit, fan la sensació de ser l'inici d'un futur encara més gloriós. La copa d'ahir, amb alcohol d'alta graduació, podria ser la primera d'una llarga borratxera que alguns aficionats van començar ahir als carrers de València hores abans de la final en una autèntica festa del futbol, i que podria continuar amb la lliga, aquest mateix diumenge a Palma, i amb la Champions, el dia 27 a Roma. Una sobredosi d'al·licients que el barcelonisme va començar a digerir a Mestalla. Per si no hi havia prou amb el resultat final, amb la imatge inesborrable de Carles Puyol aixecant una copa que els blaugrana no grapejaven des de fa més de deu anys, molts seguidors van acabar la nit amb el convenciment que difícilment tornaran a sentir els xiulets de 50.000 bascos i catalans silenciant l'himne espanyol. Ni a viure l'ambient d'una final històrica en què s'enfrontaven els dos veritables reis de la copa.

L'eufòria d'una afició rendida a l'atractiu del seu equip, i d'una plantilla que encadenava dos anys de dolorosa sequera van servir per celebrar el primer títol de la temporada i el primer de Guardiola, que fa només un any estirava del filial pels camps de tercera divisió. No hauria de ser l'últim títol de la temporada, però de moment, es va celebrar com si ho fos. L'Athletic havia guanyat numèricament a les graderies, però l'afició blaugrana va trobar el millor aliat en el joc excel·lent del seu equip.

Només cal prendre atenció als gestos que els jugadors van deixar ahir sobre la gespa de Mestalla un cop acabat el partit per intuir que això pot anar a més. Si durant els 90 minuts havien demostrat que la seva ambició era perfectament proporcional a les ànsies de títols d'un club, l'Athletic, que fa 25 anys que no guanya res, després del xiulet final, van ensenyar una part de la il·lusió i de l'esperit col·lectiu que els ha col·locat a les portes d'un triplet històric. Titulars i suplents es van aplegar al mig del camp, abraçant-se, celebrant la consecució del campionat en què Guardiola ha fet més rotacions durant la temporada. La copa de tots. Bojan, per a qui aquesta copa ha estat un oasi, un escenari on reivindicar-se, saltava d'alegria amb Piqué, el seu millor amic dins del vestidor, i el jugador que va tornar a encapçalar les celebracions. Pinto, un altre dels que ha fet de la copa el seu torneig –no ha disputat ni un minut en la lliga ni en la Champions– i que mai ha aixecat la veu, va creuar el camp embogit, felicitant-se amb tots els companys i membres del cos tècnic que es trobava pel camí. Fins i tot Martín Cáceres, un dels jugadors que menys oportunitats ha tingut durant la temporada, ballava amb Dani Alves. Minuts més tard, una ampolla de cava oberta pel delegat Carles Naval iniciava la festa de l'afició culer. Una festa que els seguidors de l'Athletic també van aplaudir. Eto'o, amb una ikurrin a la mà, ho agraïa durant una volta d'honor llarga i emotiva en què van participar tots els membres de la plantilla. Guardiola, per la seva banda, va preferir seguir la festa amb certa distància, cedint el protagonisme, fins que els jugadors van decidir aixecar-lo en braços al mig del camp. Els jugadors que l'han conduit al seu primer títol quan fa només deu mesos que seu a la banqueta. La pròxima parada, la lliga.

Si l'equip manté el nivell, al primer títol de la temporada li podrien seguir ara la lliga i la Champions