Comunicació

MERCÈ SÀRRIAS

GUIONISTA. PROFESSORA A EÒLIA I L’INSTITUT DEL TEATRE. HA PUBLICAT “L’ART DE FER RIURE”

“L’humor és molt existencialista: et planteja qui ets o cap on va el món”

Reivindica una veu i un humor propis perquè si bé l’humor és universal, la connexió amb la història i el personatge és clau per fer riure. A més, la comèdia, molt delicada, vol temps

Al llarg de la conversa, parlem de comèdies enyorades i d’actuals com Derry Girls o la sueca Gösta. I de la llei mordassa amb qui va ser una de les guionistes de Plats bruts, l’episodi 57 de la qual, titulat Tinc una revelació , va ofendre l’Església. Ha publicat el llibre L’art de fer riure (Angle Editorial). Actualment és guionista de la sèrie de TV3 Com si fos ahir.

Fent zàping vaig trobar-me un episodi de ‘Plats bruts’. I m’hi vaig tornar a enganxar.
Va tenir un procés de creació molt llarg i va sortir tot molt rodó. Es va fer des d’un punt de vista artístic i molt artesanal. Érem un grup de gent que teníem un imaginari comú, ja que la majoria proveníem del món del teatre. I parlàvem molt de la nostra manera de veure el món. I de la nostra realitat quotidiana, d’aquí que connectava amb el públic. Va ser tota una conjunció de factors.
Amb el pas del temps, que encara ara en parlem, com ho interpreta?
Em sembla que és una llàstima que no s’hagi pogut fer una sèrie amb el mateix impacte. També el mercat s’ha fet més gran i fa vint anys encara entràvem molt fàcilment a les cases. També la capacitat de connexió la tens en un moment concret. Hi ha el factor sort d’estar en el lloc i en el moment adequats, que és molt important. També la presència del guió a l’escenari. El que ara es diu un showrunner.
Es va parlar d’un humor català. Podem etiquetar l’humor?
Penso que l’humor és universal. Després hi ha l’humor amb el qual connectes perquè és la societat en què estàs vivint. Les sèries i la literatura que ens agradava, molta era anglesa o americana. Hi ha tot el que tu ets com a creador. No ho vam fer pensant en la societat catalana. Vam fer-ho pensant en nosaltres, que érem d’aquí.
El llibre és un manual per escriure comèdia avui. Què ens fa riure? Hi ha, però, unes fórmules per construir un gag.
El gag és un acudit i té una construcció molt determinada, que s’explica en el llibre, però a banda ens fa riure la nostra connexió amb els personatges i les històries i el desastre que mostren aquestes històries. Penso que la ficció d’ara, el que ens fa riure més aviat ens fa somriure o ens fa mal a l’estómac. La ficció treballa sobre el gag però sobretot treballa la visió del món contemporani.
Influeix el context econòmic i social a l’hora de triar comèdies o drames? En època de crisi, necessitem riure?
En la situació actual necessitem riure. Però curiosament el que s’està fent, des del punt de vista més innovador, que expressa el nostre temps, és molta comèdia de millennials, sense ambició ni aspiracions, a la deriva, amb feines precàries. És un humor brutal perquè se t’encongeix el cor de veure cap on anem. L’humor és molt existencialista; et planteja qui ets o què és la nostra societat i cap on va el món.
No és ficció però és el que fa ‘Polònia’ amb la política
És molt sa. Ens està parlant de la política i n’està fent paròdia; és una altra manera d’enfrontar-se al món, a la quotidianitat.
Als inicis TV3 apostava per comèdies britàniques. Ara no hi ha espai per a la comèdia de situació tipus Plats bruts.
No es fa el format curt, que faci de frontissa entre dues programacions, perquè les teles espanyoles i catalanes s’han passat al format de 50 minuts, per una qüestió de rendibilitat. És una pena que no es compri humor britànic perquè s’estan fent coses meravelloses. Està a Netflix. Hi ha una part de l’humor molt universal però quan la ficció d’aquí connecta és un gust, un privilegi. Perquè et parla del teu món. Ja només el fet de veure un paisatge conegut, com els carrers de Barcelona.
L’humor ha de tenir límits?
Ara la llei mordassa posa al mateix sac el moviment LGTBI i les religions. En un món ideal, no hauria de fer cap gràcia quan algú se’n riu del desvalgut o de la gent que està lluitant per la seva sexualitat. Si et fiques amb el poder, pots fer el que vulguis. Èticament com a creador és absurd ficar-te amb la gent que ho té pitjor. De fet ja està passant amb els acudits sexistes. Em molesten, però hi ha generacions a qui els ofenen profundament. Per tant ja és una gran millora. Cal fer pedagogia als instituts i reforçar la societat, no penalitzar-la. La solució no és multar. Perquè el que acaba passant és que estàs penalitzant els que es qüestionen els interessos que té el poder. Perquè el poder protegeix qui li interessa amb aquestes multes.
Per fer riure, cal temps?
I ara no n’hi ha. S’ha de finançar el projecte, que no s’està fent, donar temps al guionista, que busqui una veu, un criteri, assajar-lo, tirar-lo a la paperera i repetir. Aquest temps, que és el més barat perquè no implica actors ni producció, no hi és. Tampoc hi ha la mentalitat que es necessiti aquest temps. La comèdia és molt delicada, costa molt d’apreciar-la quan la llegeixes, l’has de veure assajada, com s’aixequen els diàlegs, mimar el procés de producció. No hi ha ajuts directes a la creació. Hi ha estrès a la base. S’han perdut els temps dels continguts perquè tot ha de ser ràpid.
Cap on va la comèdia?
A molts llocs. La que hi connecto més, la més naturalista, està en un moment boníssim. Va cap a llocs més amargs, al mateix temps fa riure i reflexionar. S’ha obert l’estructura clàssica de sitcom, molt tancada, d’interiors, amb unes condicions d’acudit en els diàlegs; ara és més relaxada, i això es veu en les narratives.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 19 de febrer

En Temps Real, 19 de febrer

BARCELONA
CARLES PORTA
PERIODISTA. AUTOR DEL PROGRAMA “CRIMS” A TV3 I A CATALUNYA RÀDIO

“Hi ha una lectura entre línies, el que hi ha darrere del perquè matem”

girona

L’home orquestra

girona
En Temps Real, 18 de febrer

En Temps Real, 18 de febrer

BARCELONA
En Temps Real, 17 de febrer

En Temps Real, 17 de febrer

BARCELONA
En Temps Real, 16 de febrer

En Temps Real, 16 de febrer

BARCELONA
En Temps Real, 15 de febrer

En Temps Real, 15 de febrer

BARCELONA

El Barça denuncia que els seus comptes a Twitter han estat piratejats

Barcelona
La República, per duplicat als Rahola

La República, per duplicat als Rahola

GIRONA