Comunicació

Jordi Basté

Presentador de televisió i ràdio

“Ens costa molt llegir el llibre d’instruccions”

En moltes coses estem a les beceroles, la nostra generació som uns inadaptats tecnològics

Jordi Basté (Barcelona, 1965) torna demà a TV3 amb la segona temporada de No pot ser! (21.55 h), un programa que explora la revolució tecnològica, la globalització i la crisi climàtica. Presentador del programa de ràdio líder dels matins a Catalunya, El Món a RAC1, el periodista torna a la televisió catalana amb deu programes “molt transgeneracionals” que generaran debat.

Estem preparats per al que ens cau a sobre amb la tecnologia?
De fet ja ho tenim a sobre. Jo pensava que ens hauria caigut, però crec que en general són bons els avenços tecnològics. El problema és com tot: com hem d’utilitzar la tecnologia perquè ens jugui de cara. En moltes coses estem a les beceroles, la nostra generació som uns inadaptats tecnològics.
No han viscut més canvis els avis i besavis?
Ells han agafat el mode base; nosaltres, el mode plus, i la nostra descendència i els que vindran després tindran el pack multiusos plus. Els avis van veure l’arribada de l’electricitat i el WhatsApp, nosaltres vivim l’arribada de la multitelevisió, els telèfons mòbils, els smartphones... i, el més important, ens han entregat un llibre d’instruccions que ens costa molt de llegir, el sabran llegir les properes generacions. Abans, quan teníem un problema preguntàvem als nostres pares com ho podíem solucionar, i ara nosaltres mateixos demanem les solucions als nostres fills. Ja estan endollats, nosaltres encara anem amb piles. Ha entrat tan de cop, la tecnologia, que hem quedat gairebé sepultats, i no per la maldat, sinó pel mal ús que n’hem fet. Un expert deia que el dolent no és la intel·ligència artificial, sinó l’estupidesa humana. Hi estic plenament d’acord. La utilitzem massa, i sovint malament.
Quin nexe hi ha entre la revolució tecnològica, la globalització i la crisi climàtica, els tres temes que abordeu en el programa?
La primera temporada era molt tecnològica, i aquesta és molt social. Ens hauríem de preguntar més què pensen els nostres fills d’aquests canvis que estem vivint, i en aquesta segona temporada convivim amb ells per veure com està evolucionant tot. Ells veuen la televisió, els esports, la pornografia... d’una manera molt diferent a com la vèiem nosaltres. I nosaltres vèiem el canvi climàtic d’una manera molt més tranquil·la i allunyada, i ells han decidit involucrar-s’hi. El programa ajunta generacions i planteja dubtes que ens poden sortir pels dos cantons. Ens han sortit uns capítols molt transgeneracionals.
Hi ha voluntat de generar debat com en la primera temporada?
Jo crec que més. En la primera hi havia el descobriment tecnològic, i en la segona hi ha un debat permanent sobre l’addicció al mòbil, la manera de fer televisió, si és bo que la tecnologia entri en l’educació... I poden ser debats molt familiars.
En un programa parla amb Robert Epstein, un dels especialistes més crítics amb Google. Ens pot avançar algun titular?
Google no permetrà que sigui reelegit Donald Trump.
Entrevista des d’experts en tecnologia fins a Miquel Montoro, un nen mallorquí pagès...
És un dels personatges més fascinants que he conegut aquesta temporada, més enllà de tots els popes tecnològics. És meravellós, un nano molt sensible, intel·ligent i que té les idees molt clares. És capaç de dir que ha volgut mostrar com de bé que es viu al camp a la gent de la ciutat. Al primer episodi explica que va ser víctima de bullying. És fascinant. La tecnologia ens ha permès conèixer gent que no hauríem conegut mai, i el Miquel és un d’aquests casos.
Per què la ràdio resisteix els embats de les noves tecnologies, a diferència dels diaris de paper?
Jo crec que hem tingut sort amb la ràdio perquè, per entendre’ns, la princesa ha decidit casar-se amb l’aneguet lleig. Ningú s’ho esperava. Internet semblava que no es casaria mai perquè era la més guapa del regne, però per allà va passar l’aneguet lleig i s’hi va voler casar perquè li fa companyia, i els altres mitjans no. La companyia no la té amb ningú més que amb la ràdio, en això és imbatible. Ja et pot agradar llegir el diari, mirar la televisió o navegar per internet, però el que vols a la nit és escoltar la ràdio. Pot ser antidepressiva, pots escoltar música, gent en diferents idiomes... La tecnologia també ha decidit casar-se amb la ràdio i facilita que la gent tingui més companyia i millor. Ara hi ha moltes ràdios, pots estar a l’altra punta del món i escoltar un partit del Barça, escoltar un programa que t’agrada 40 vegades seguides... La ràdio amb la tecnologia fan un matrimoni únic i, per tant, crec que tindrà una llarga vida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia