Comunicació

Comunicació

Tele de picar pedra

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa digitalitza el fons de la desapareguda TV Garrotxa, cedit per l’antic director

S’ha produït un documental d’aquest mitjà pioner a Olot

Fa quartana anys i escaig, ni la tecnologia ni els referents eren els actuals

A principi de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, un grup d’aficionats a les telecomunicacions van posar en marxa, amb un esclop i una espardenya, Televisió de la Garrotxa. I ho van fer així perquè, quaranta i escaig d’anys enrere, només es podia fer tele amb un esclop i una espardenya, pels mitjans –no tant per la inversió, 25 milions de pessetes (150.000 euros), sinó per la tecnologia del moment– i pels referents –només hi havia la TVE, i TV3 feia els primers passos–. Una mostra: “Vam llençar el senyal des de la Solfa d’Olot per veure on arribava. Només preteníem captar si ens veien i què en pensava la gent”, afirma l’antic director de la televisió, Francesc Delforn.

El 7 de novembre de 1984 i des del primer pis de l’edifici de la plaça Clarà on hi havia el bar Garrotxa, Televisió de la Garrotxa va començar a emetre en fase de proves per dos canals d’UHF i es va anar consolidant una programació amb notícies, programes esportius, reportatges i entrevistes. Entre els seus col·laboradors, cal destacar Josep Abulí, Josep Antoni Bartrina, Yolanda Cano, Anna Corderroure, Remei Garcia, Antoni Garrido, Faustino Pérez, Joan Puigmal i Meli Subirana, entre d’altres. Va comptar també amb la col·laboració de la Joventut Mèdica de la Garrotxa, que va promoure un programa sobre salut.

I, tot plegat, fins l’estiu de 1988, quan va deixar d’emetre temporalment, amb la idea de formular un projecte d’ampliació i millora per arribar a tota la comarca. Els responsables van iniciar contactes amb diferents ajuntaments garrotxins i, més tard, van valorar la idea de convertir-se en una societat anònima, amb aportació pública i privada. Les gestions, però, no van prosperar i l’emissora va deixar d’emetre definitivament.

Televisió de la Garrotxa va deixar per a la història local un tresor audiovisual de 1.519 cintes de vídeo, de diferents formats, que abasten el període 1983-1992, és a dir, que conté imatges preses abans i després de l’etapa activa de la televisió.

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, fruit d’un conveni de Delforn amb l’Ajuntament, va realitzar un primer inventari i, en l’actualitat, està treballant en la digitalització i la descripció del contingut de les cintes. Francesc Delforn ha cedit aquest fons i el dret d’explotació a aquest arxiu.

Per conèixer a fons o simplement per recordar la història d’aquest televisió, demà (Cines Olot, 18 h) tindrà lloc la projecció del documental Televisió de la Garrotxa, realitzat per Marc Planagumà i produït per l’Ajuntament en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. El documental, d’una hora de durada, repassa la trajectòria d’aquesta televisió a través d’entrevistes amb alguns dels seus protagonistes i amb la participació de Pere Macias, alcalde de la ciutat durant el temps que va funcionar l’emissora, i de la historiadora Laura Canalias, que contextualitza l’època.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia